Si el Cabaret Trapezi és la comunió absoluta amb el públic, es reconeix i ja està. Si els festivals aposten pels espectacles lluïts d’inauguració, el Trapezi sap que el Cabaret és el seu cavall de batalla. El moment en què prop d’un miler de persones compartirà l’actuació al mateix moment. Les direccions proven per donar-li un toc més transcendental o menys. Però, al final, el Cabaret acaba sent una demostració de circ clàssic. Perquè cada artista presenta el seu número més espectacular i només s’acompanya (amb més o menys subtilitat, depenent de la personalitat de la responsable de la presentació) d’un cert caire d’humor. Alba Sarraute (avui codirectora del Trapezi amb Cristina Cazorla) va fer una peça prou animal en l’edició del 2019. Aquest cop ha estat José Luís Redondo el que hi ha posat la seva empremta (YeOrbayu, Ricky el profesor de tenis). Dimecres, es va atrevir a fer un passeig pels braços del públic (ell estirat amb els braços en creu per repartir el pes entre els espectadors predisposats a empenye’l) de, ben bé, 10 metres.

L’altre element indispensable és l’orquestra (En aquest cas, Boozan Dukes per construir una relació de divertits mals entesos amb el presentador) i els mossos de pista (sempre amb un to còmic i també per fer net dels aparells entre número i número. Els Barlou (que divendres també tenien programada una petita actuació) ja van ensenyar la seva habilitat a Set Up el 2018 (també en una edició sota la pluja). L’any passat, per cert, van ser els de Vetus Venustas els que feien de mossos de pista (se’ls va reconèixer amb el Premi de la Critica en la categoria de circ2022) i enguany han tingut espectacle propi al cartell del Trapezi .

Sorpresa i aclamacions per la majoria dels números. Des de la perxa xinesa (que també vola) d’Antonio Vargas als equilibris a partir de corretges de Camille Judic o el quadre aeri de Pakipaya (que també té versió d’espectacle, Toca Toc i que ja van presentar el 2021 al Trapezi). Nacho Aparicio signava l’acció de major estranyesa entre la dansa i l’espategar dels fuets (d’una poètica difícil de combinar amb la brillantor del més difícil encara dels Tete-beche.trio, per exemple). Potser l’únic que es pot objectar al Cabaret d’enguany, dirigit per Marta Torrents és la seva limitació de números. Sí que és cert que, en altres ocasions, els artistes feien doblet (actuació personal i, hores més tard, Cabaret Trapezi). I ara, s’han presentat artistes sense més actuacions a aquesta edició, amb el que s’ha pogut ampliar el nombre de participants a la fira estratègica del circ de Catalunya.