…ep! fem fora…al monstre, s’entèn, a aquest maleït Covid que ha invaït les nostres vides ja fa gairebé dos anys. I quan semblava que anava de baixa…nous brots, noves variants! I això no s’acaba mai…per això, us sembla que fem una conjura? doncs ni més ni menys que la que ha fet Dagoll Dagom en forma de musical (faltaría més!) i per a tots els públics.

Doncs sí, aprofitem la situació de pandèmia i lluitem contra ella. I a partir d’aquí, el polivalent Marc Artigau, juntament amb Anna Rosa Cisquella i David Pintó s’han inventat una dramatúrgia i un text que funciona. Una història per a nens que barreja les pors infantils als monstres, però també a les ombres, els sorolls… personificades en una mena d’espagueti vermell que, home…la veritat és que en alguns moments pot arribar a inquietar/espantar a algún nen que no hagi superat els tres anys. Constato aquí la meva experiència d’anar al Poliorama amb la meva neta i veure que, així com en determinars moments les diverses formes del monstre provoquen el somriure…doncs en altres moments no tant…i fins i tot qui us escriu va estar a punt d’haver de sortir de la sala després que la seva neta tingués un mínim atac de pànic, que sortosament va passar de seguida quan va arribar la música.

Per què la música aquí és l’autèntic antídot de la funcio i de la malaltia: s’han agermanat les cançons de Dàmaris Gelabert i la coreografía de LLuc Fruitòs (Brodas Bros) per oferir els millors moments de l’espectacle. Per què “Bye bye monstre” no sería el que és sense els encertats i enganxadissos temes musicals (que tots surten/sortim tararejant a la sortida del teatre) combinats amb les tombarelles de Marc Soler. Bé, sí, i entremig de la història, la que hem viscut tots, la d’una família que es veu obligada a estar confinada en els primers mesos de la pandèmia, un homenatge als sanitaris que ho han donat tot i que han salvat un munt de vides fins acabar esgotats, com és el cas de l’Albert Triola, el metge pare de la família de la Berta.

Homenatges, conjurs per acabar amb els monstres, música, coreografía, balls i també una encertada interacció amb el públic més jove converteixen “Bye bye monstre”, per molts factors, en una obra molt recomanable per nens…i per a no tan nens. Que també s’ho passen bé, diguin el que diguin.