Khonic thtr va ser de les primeres companyies que van indagar amb les tecnologies a Catalunya. Investigaven com els camps elèctrics podien reaccionar en un escenari. El seu treball no ha deixat de desenvolupar-se en dècades, tot i que els més joves els hagin avançat en una tecnologia més programable. Es podria dir que la ciència tecnològica de Kònic és analògica.  Ara, a Bruma projecten els fongs que capturen amb un microscopi mentre una performer prova d’emmirallar-s’hi. En el forat negre de la civilització les formes complexes de la programació proven de vincular-se amb la química més elemental.

En una segona escena, la perfomer Ligia Gomadri inicia una coreografia que pot evocar a la seducció perquè les espores multipliquin els bacteris. Braços que s’estenen amunt sinuosos amb unes mans fent de copa. Ho fa, en paral·lel amb Rosa Sánchez que repeteix la dinàmica dels moviments des d’un cos madur. En l’experiència, els moviments tenen més densitat i menys extensió. La seva intensitat és el que permet competir amb l’animalitat de la jove que mirarà de guanyar l’atenció evolucionant a terra. El moviment pesa diferent en cada cos com en la demostració de Iago Pericot a la seva rèplica de MozartNu.

La tercera escena de Bruma reprodueix un videojoc. A la sessió del Feedback de fa poc més d’un any a la Fabra i Coats, van presentar aquesta indagació. Al costat del videojoc el ballarí Kiko López (Sr W) s’hi provava d’emmirallar, com si es pogués confondre amb els individus que escapen a l’Apocalipsi per una Natura que s’empassa la civilització. No és així com s’ha resolt el quadre de Bruma. Simplement, hi ha una certa persecució però en cap moment sembla que hi interactuïn.

En els espectacles amb investigació tecnològica, s’ha de fer “màgia” si es vol atrapar el públic (que resulti evident l’efecte per a l’espectador sense entendre com s’ha produït). O bé ensenyar (com si fos la metateatralitat) la manera de produir un resultat (sobretot si el recurs és físic, analògic). En el cas de Konich thtr, però, s’han obviat aquests dos supòsits. No se sap quines són les novetats en la seva constant recerca tecnològica. Hi ha peces que apareixen desdibuixades Com la càmera (en selfie) de sota la taula que només s’utilitza un instant i que ha estat activada (i distraient) els 30 minuts anteriors. Al treball d’indagació científica en les performances és indispensable afegir-li el codi perquè sigui accessible, entenedor, inspirador al cos que observa verge, des de la platea.