CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Marlon Brando versus Sir John Brickman
Publicat el: 23 de setembre de 2016
CRÍTiCA: Brickman Brando Bubble Boom
Llamps i trons a fora. Efectes meteorològics naturals que, en algun moment, es confonien amb els efectes especials que la companyia utilitza en les seves performances. I dic performances perquè ells mateixos s’autodefineixen com a performers i no pas intèrprets, que ho són, a més de creadors d’una composició de guió que utilitza tots els recursos més actuals a l’abast: vídeo, ordinador, digital, tablet, iPhone… però també alguns dels recursos del teatre d’objectes més tradicionals que amplien en maquetes a través de retransmissions i manipulacions en directe.
Els espectacles de la companyia Agrupación Señor Serrano han de ser vistos, sempre que sigui possible, des de la proximitat, per tal de combinar —com aquell qui està atent al sobretitulat en espectacles en V.O.S.C.— per observar què fan cadascun dels performers amb les maquetes, els clicks, els productes inflamables, els líquids i com es transcriu en la pel·lícula que es projecte en temps real a la pantalla. Aquesta dualitat fa que s’entengui la funció del manipulador i el seu objectiu final: remodelar la realitat i, a través de la ficció, fer-la creïble. Per això, segurament, en una de les seves moralitats afirmen que només els febles estimen el cinema i el teatre perquè se’ls creuen. (…)
No hi ha dubte que un altre dels atractius dels espectacles de la companyia és la seva relació amb altres referències clàssiques sobretot del cinema. A «Birdie» eren els ocells de Hitckcock. Aquí, es barregen moltes de les pel·lícules de Marlon Brando com «Juli Cèsar», «Apocalypse Now» o «El padrí» (a «Brickman Brando Bubble Boom») amb Sir John Brickman, un personatge anglès del segle XIX considerat el pioner del sistema hipotecari a tot el món, que ha acabat enfonsant la societat actual. (…)
Espectacles breus, tots d’una hora, però intensos i suggerents, musicalment enriquidors, dependents sempre d’una il·luminació eficaç i d’una tecnologia que no es pengi mai —malgrat la tempesta exterior!—, i també espectacle crítics i carregats de denúncia social sota una aparent ingenuïtat que s’amaga darrere les maquetes i les peces en miniatura que converteixen la seva posada en escena en un seguit de propostes del tot inclassificables i gens etiquetables.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Brickman Brando Bubble Boom
TÍTOL CRÍTiCA: Estallido más narrativo que tecnológico
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Capitalisme a la vora del foc
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8