Blam!

Un espectacle beneit i divertit alhora. Què passaria si algun muntador de cinema s'atrevís a encadenar les escenes de lluita de les pel·lícules més variades? Sense gaire ordre ni concert, només pel plaer de jugar.  Des d'un Jackie Chan, un Equipo A, Rambo, Bruce Willis de torn, timbes de cartes trucades de westerns i també la part més fantàstica de "Guerra de les galàxies", Robocop, Freddy Krueger, Hannibal Lecter, Hulk... Què passaria si tots aquests personatges els volguessin interpretar uns avorrits oficinistes d'amagat al seu cap i aquest, també tant ensopit com el que més, decidiís prendre-hi part en els vídeos casolans? Doncs en aquest brou intranscendent es banya la proposta que divetreix i aconsegueix sorpendre en més d'una ocasió.La coreografia que es planteja, realment, va guanyant en intensitat a mesura que l'espai es transforma (no es pot revelar com) i, sense aportar gaire res més que pantoflades ben primàries i algun contrapunt d'enveja i de gelosia entre els oficinistes (per raons ben contraposades). Una distracció enginyosa que recorda l'"Opération Fu" de la companyia Dram Bakus de finals dels anys 90. Aquests van triomfar a Fira Tàrrega i posteriorment va fer estada al Jove Teatre Regina però és que van voltar per tot el món amb una intriga tant estúpida com ben tramada de tres mims (Toni Albà era un del trio). De la proposta de la Kristján Ingimarsson Company no se surt més intel·ligent del teatre però sí més relaxat després de riure quadres ben surrealistes i amb la voluntat de construir un arsenal, només amb material d'oficina. L'èxit els ha portat des de Dinamarca a Londres, Edimburg, Corea... En el fons, l'home riu sempre quan algú simula que es recargola el nas mentre aixafa amb l'altre mà un got de plàstic... Hi ha un humor que, ben blanc, és universal. 

No pot fallar res durant vuitanta minuts d'un ritme trepidant. Un clec!, un garranyec!, un patam!, un plof!, un bum!, un scrash!... L'espectacle físic 'Blam!' està fet d'onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas, a més d'una treballada il·luminació ambiental i una escenografia, inicialment enganyosament estàtica i una mica ofegadissa entre mòduls d'oficina, però finalment espectacular, canviant i bellugadissa com un pont elevat.Tots els elements de l'attrezzo de 'Blam!' tenen el seu paper: els llapis, els bolígrafs, els llums de taula, les pantalles d'ordinador, la fotocopiadora, les impressores, el penja-robes, la planta amb torreta, les grapadores, les papereres, el bidó d'aigua, els gots de plàstic, les carpetes, els papers...Queda clar, doncs, que els quatre intèrprets de 'Blam!' són en una oficina convencional. Tres oficinistes a les ordres vigilants d'un supervisor que finalment seran quatre al servei d'una trama que beu de les fonts del cinema d'acció i de terror del Hollywood més exagerat. Els entesos en el ram hi trobaran olor de Matrix, de Manostijeras, de Robocop, de robots i d'alienígenes que han poblat les pantalles juvenils de les últimes dues dècades. Per als no amants del gènere, hi descobriran què poden fer quatre actors en directe més enllà de barrejar l'humor, la comèdia, l'acrobàcia amb una narrativa que els transporta al seu estadi de l'adolescència feliç. (...)