No pot fallar res durant vuitanta minuts d’un ritme trepidant. Un clec!, un garranyec!, un patam!, un plof!, un bum!, un scrash!… L’espectacle físic ‘Blam!’ està fet d’onomatopeies, de sons digitals, de moviment, malabarisme, contorsió, falsa lluita lliure i exercici de cos a tot gas, a més d’una treballada il·luminació ambiental i una escenografia, inicialment enganyosament estàtica i una mica ofegadissa entre mòduls d’oficina, però finalment espectacular, canviant i bellugadissa com un pont elevat.

Tots els elements de l’attrezzo de ‘Blam!’ tenen el seu paper: els llapis, els bolígrafs, els llums de taula, les pantalles d’ordinador, la fotocopiadora, les impressores, el penja-robes, la planta amb torreta, les grapadores, les papereres, el bidó d’aigua, els gots de plàstic, les carpetes, els papers…

Queda clar, doncs, que els quatre intèrprets de ‘Blam!’ són en una oficina convencional. Tres oficinistes a les ordres vigilants d’un supervisor que finalment seran quatre al servei d’una trama que beu de les fonts del cinema d’acció i de terror del Hollywood més exagerat. Els entesos en el ram hi trobaran olor de Matrix, de Manostijeras, de Robocop, de robots i d’alienígenes que han poblat les pantalles juvenils de les últimes dues dècades. Per als no amants del gènere, hi descobriran què poden fer quatre actors en directe més enllà de barrejar l’humor, la comèdia, l’acrobàcia amb una narrativa que els transporta al seu estadi de l’adolescència feliç. (…)