Quim Lecina torna a experimentar entre la música i la paraula, aquest cop a propòsit de Shakespeare. Compta amb un equip generós, que s’atreveix amb afrontar tots els papers de l’auca. Aquest cop l’actor comparteix el paper de narrador i permet que la seva primera persona del singlar l’executin elles, també. Potser a l’estrena hi va haver un excès viqipedista sobre el drmaturg i la seva època. I també sobre les reflexions que li evocava les obres principals d’aquest Shakesperare universal. Una rentada de cara senzilla permetrà major agilitat de l’escena i que sigui el propi espectador el que reaccioni i dedueixi aquestes aportacions massa evident, fins ara.