La última creació de Thomas Noone, en què recupera el treball en companyia amb 6 joves ballarins i ballarines. Una successió de trios amb dinàmiques diferents en cada cas representen diverses maneres de relacionar-nos els éssers humans entre nosaltres, però generalment a través de conductes apreses en societat. Una idea senzilla ben escenificada i desenvolupada, però amb poca recerca a nivell coreogràfic i de moviment, ja que no s’anava gaire més enllà d’un llenguatge i estils de la dansa contemporània que ja han quedat enrere. Tanmateix, un goig veure la tècnica d’aquests intèrprets tan joves sobre l’escenari.