En un moment de l’espectacle s’escolta la veu
de Shechter dient que allò que li interessa és “buscar emoció”. Però l’espectador
no ho té gens fàcil perquè les emocions estan encriptades en un llenguatge que
és tot un repte de comprensió; un joc visual que ens trasllada del món real al de la ficció a través del traç contundent
del coreògraf que convida a desxifrar emocions, aquelles que, sens dubte, es
troben en moments del muntatge.

Barbarians, l’arrel de la qual, bàrbar, bé a significar estranger, inclou tres peces de Shechter de les quals té, en la major gran part, l’autoria
coreogràfica i musical: The barbarians in
love, tHe bAD i Two completely
different angles of the same fucking thin, unes obres a través de les quals
el coreògraf ens parla de la desconnexió que hi ha entre nosaltres i els altres,
els estrangers; de la inconnexió entre
els nostres cossos i els prejudicis establers. En resum: del temor al desconegut i al fet de
ser envaït. Si bé en aquest muntatge el coreògraf condueix la seva creació a parlar-nos de l’amor.

Un total de nou ballarins, distribuïts entre
les tres peces, defensen de forma notable el món amorós que Schechter ens
presenta des d’una visió intima, passional i banal. Tres mirades que el coreògraf dóna forma i
solidesa de manera molt diferent.

The
barbarians in love és una obra on una hipnòtica
lluminositat embolcalla un moviment contemporani que es veu realçat, gràcies a unes notes de música barroca, cap a una
elegància gestual. Una de les sensacions que deixa aquesta peça és la d’un
constant trencament, d’unes interrupcions
que deixen al tinter, de manera volguda, missatges i confessions.

La segona obra, tHE bAD, és sens dubte la que més
brilla de tot l’espectacle i no només pels mallots daurats que vesteixen els
ballarins i que provoquen un impacte visual gràcies a un generós joc de llums, sinó
que també per una coreografia molt energètica i vital, a través de la qual els
intèrprets assumeixen rols de tribu i de disbauxa.

En l’última obra Two completely different angles of the same fucking thin, una
parella ens ve a parlar de la infidelitat i ho fa en un clímax on tot s’hi val,
des de la vestimenta retro d’ella i de tirolès d’ell, fins a
veure com nou intèrprets amplien el discurs de Shechter dotant-lo de suggeriment
i complicitat.