A Maó, a l’illa de Menorca, el segle XVI, van saber molt bé quin pa s’hi donava amb les incursions del pirata turc Barba-rossa, que ja havia assolat mig Mediterrani de costa a costa amb assassinats i saquejos sense compassió. L’escriptor menorquí Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) va publicar la novel·la «Barba-rossa» l’any 2006, recuperada el 2021 a Moll Nova Editorial.

L’adaptació teatral d’aquesta novel·la recrea els fets viscuts a Maó el 1535, quan el temut pirata Barba-rossa, malnom de Khair ed-Din Paixà, fill de pare turc i mare grega i germà petit d’un altre pirata que ja portava el malnom heretat per ell, va destruir completament la ciutat menorquina, en revenja de la derrota que havia patit anteriorment quan pretenia conquerir Còrsega, Sardenya i Sicília.

Barba-rossa va ser atacat a Tunis per la flota del rei, conegut doblement amb els noms de Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic, engreixada amb hosts de sicaris àrabs i, diuen, uns quatre mil presoners cristians fugits de les garjoles turques. Les Illes, sobretot Menorca, van ser la torna d’aquella derrota contra el corsari. La ciutat de Maó va ser una víctima que ara, en llenguatge bèl·lic, s’anomenaria col·lateral, una ciutat indefensa entre dos focs, sense gaires diferències de les malvestats provocades pels uns i pels altres.

La companyia La Trup fa un viatge al passat com si expliqués un conte d’aquells que fan por —sense llar de foc en temps de pantalles—, amb una posada en escena pràcticament despullada, només amb una figura de fusta de notables dimensions, que és com una mena d’esquelet de cavall de Troia, i alguns elements quotidians de vestuari, a més de la reproducció en forma de titella d’un corb negre en clau de ventríloc, que forma part de la ficció històrica al costat del personatge de Roger Genestar, un criador d’ocells visionari, enamorat d’una de les esclaves de Barba-rossa, que viatja per tot el Mediterrani fins a aconseguir-la i en conseqüència coneix també personalment el pirata sanguinari.

Roger Genestar és un valuós espia, en llenguatge modern, que el rei Carles, en un moment de confrontació entre Orient i Occident, de lluites entre les dues cultures dominants del segle XVI, la cristiana i la musulmana —que segles després han reviscolat amb el seu enfrontament—, vol al seu costat per saber tot el que pugui saber de l’enemic número u, en Barba-rossa.

Els quatre intèrprets del muntatge teatral alternen diversos dels personatges històrics i ficticis, però sempre amb un registre de narració oral, ajudant-se fins i tot, en un moment donat, d’alguns dels espectadors que, en la penombra, es posen en la pell de quatre o cinc personatges, amb la lectura d’unes frases prèviament escrites, i configuren així una mena de conclave sobirà de l’auditori sobre les decisions a prendre davant l’envestida de Barba-rossa.

Entre la transformació o malformació turística de la Menorca contemporània, passant pel seu passat resistent anglès, l’ocupació espanyola, el mite hippy i el paper de refugi actual d’uns quants privilegiats que hi intenten passar desapercebuts, el ressò de la malifeta corsària del segle XVI sona més com una llegenda llunyana, només possible en els contes.

Però el muntatge «Barba-rossa», que ha estat adaptat per l’actriu Clara del Ruste i el director Sergi Marí, desvela, com la novel·la original de Joan Pons, una realitat tan cruel aleshores com la que es viu ara mateix en altres zones del planeta, amenaçades per nous “Barbes-rosses” i nous “emperadors” del poder. (…)