El Balneari Maldà és un espai on reposar els peus, seure plàcidament i relaxar-se. Com si s’estigués en una sauna nòrdica. Fent-la suar i mirant com es desfan els conceptes d’educació al vapor. La companyia del Maldà, Els Pirates Teatre, plantegen per aquest segon trimestre l’abordatge a l’educació. Ho fan amb la seva frescor de sempre. Com la canalla que juga a l’habitació un disabte desvagat a la tarda. L’aventura de la superconsellera podria ser la d’un Gormiti o la d’un Zombling (depenent de la generació en què cadascú es bellugui) lluitant contra els informes Pisa i procurant aventatjar la Finlàndia líder en el ram i (no se sap si hi té relació, o no) país on s’allotja el Pare Noël amb els seus rens a la glaçada Laponia.

Certament, el tema dóna per construir imaginaris comuns (mireu si encara dóna marge amb la revisió d’El Florido Pensil (nenes), al Poliorama aquests dies, per exemple). Els actors de Pirates són, encara joves sense descendència. I probablement per això, veuen amb distància la relació entre mestre i pares, i no fan escarni de la llista de material que no para de demanar el centre escolar, dia rere dia. Entren més des dels nens que van (vam) ser. Fent sang de les contradiccions com les de batejar les classes amb noms d’animals, o de pretendre que la canalla sigui lliure i feliç, però un cop hagi aprovat dues carreres. De fet, importa mes el diploma penjat a la sala del dentista que no pas el coneixement que se’n deuria derivar. El seu és un humor blanc, que no deixa de revelar algunes veritats que clamen al cel. Pirates Teatre estan molt còmodes en  un gènere lleuger, que rara vegada supera la idea del joc, de la picada d’ullet amb l’espectador. Però és tant fresc que, rara vegada l’espectador se sentirà allunyat i no s’atrevirà a cantar com un tirolès de Ricola la tornada del cànon “Dins la fosca tot d’una”…