No hi ha dubte que Angelin Preljocaj és un bon
coreògraf,  però al programa doble
que presentà al Liceu li faltava autenticitat, o més ben dit, grapa. Interpretades pel Ballet Preljocaj les dues peces en qüestió van ser creades originalment pel New York City Ballet: Spectral Evidence (2013) i La Stravaganza (1997). En comptes
d’enriquir, el decalatge entre la seva elegància visceral i l’estil de la
companyia que va construir Balanchine a Nova York provoca, que tot i veure dues
coreografies notables, aquestes no ens arribin a emocionar. Els recursos
coreogràfics queden al descobert de tal manera que no ens endinsem dins les
imatges o les textures suggeridores de cap de les dues peces.