Seixanta minuts són
els que dansen sense parar els vinti-dos ballarins del Ballet du Nord en una
obra creada pel seu director Olivier Dubois amb la qual tanca la seva trilogia Étude critique pour un trompe l’oeil,
dedicada a la recerca de la felicitat.

Veure aquests
corredors de fons emulant una manada d’ocells que amb el seu vol fa pressentir
alguna cosa,té tant d’hipnòtic com estimulant, tanta eclosió d’energia com habilitat
en la utilització de l’espai.

Només cal saber que els
ballarins fan 1.140 entrades en aquests seixanta minuts per entendre la
dificultat i el vertigen que es viu a l’escenari, un vertigen que té moments de
pausa com són els primers minuts del muntatge on, enmig de la penombra i amb una
atmosfera que ens transporta a un paisatge ple de sons d’aire i mar, van
apareixent les primeres auscreant
una expectativa que no trigarà gaire a desvetllar-se.

Davant d’una obra catalogada
com dansa contemporània on el moviment és corre i més corre és fàcil caure en
la banalitat d’acusar-la de simple, però el treball que hi ha darrera Auguri és d’una dificultat màxima i d’una
precisió admirable.  Tot està cronometrat
perquè els ballarins no defalleixin i posin en perill la seva salut: des de
la  durada de l’espectacle fins les tres
màximes funcions que poden oferir en dies consecutius. Ordre mèdica i del seu
entrenador Alain Lignier.

Veure vint-i-dues
maneres de corre és fascinant. Accents i velocitats diferents, impulsos de braços
diversos,  formes vàries de com agafar
les corbes, maneres de lliscar, d’esquivar, de frenar, de xocar; recursos de
com una individualitat entra a formar part del grup d’aus sense trencar el
ritme dinàmic de la manada.  Un recital d’energia
i plasticitat que podria estar ancorat a qualsevol altre context que no fos el
món dels ocells i la recerca de la felicitat sense que perdés els seus valors,
valors entre els quals cal destacar el disseny de llum de Patrick Riou i, molt
especialment, la música original de François Caffenne, autor d’una partitura de
música electrònica amb estructura de simfonia, capaç de crear uns ritmes i atmosferes
molt suggerents.