Vint-i-dos intèrprets, de condicions físiques i edats diverses, entren i surten pel mig d’unes estructures que podrien representar les habitacions de qualsevol ciutat. Així comença l’obra: amb una introducció llarga, dins d’aquells cubs, aïllats, visibles a l’espectador per una gradació de colors que els dona una aparença de realitat única i irrepetible. Fins que es confonen amb la multitud…

Pots llegir la crítica sencera al següent enllaç: