Quan es compleixen poc més de 20 anys de l´estrena de la pel·lícula Las vírgenes suicidas, Alicia Gorina que la va veure en plena etapa adolescent i li va causar un fort impacte, proposa revisar-la i saber quina es l´opinió en tenen un grup d´adolescents actuals, sobre el tema de fons, el suïcidi i el buit existencial. La proposta es oportuna i més quan el fet de la pandèmia, unit a la crisi i la falta d´horitzons possibles ha incidit en l´augment d´angoixes, infermetats mentals i suïcidis, especialment en la gent jove. El prou complicat títol de l´obra; Aquell día tèrbol que vaig sortir d´un cinema de l´Eixample i vaig decidir convertir-me en un om, parla de l´impacte que li va suposar per a la llavors adolescent Alicia Gorina la torbadora historia de la pel·lícula. Om es un arbre i a la vegada és una síl·laba en sànscrit que segons el pensament indi és el so original, primordial, a partir del qual l´univers s´estructura. El títol també aflora la gran influencia cinèfila de la directora, filla del reconegut crític i excel·lent divulgador cinematogràfic Alex Gorina (Barcelona, 1952). Aquesta influencia fílmica es nota en molts dels seus muntatges.  

El joc de la realitat i la ficció

A l´inici de l´espectacle se´ns presenten com les actrius i l´actor que interpretaran els personatges. Aquesta dualitat actriu-actor i personatge es mantindrà de forma constant i una mica confosa, per moments, al llarg del muntatge.

La pel·lícula omnipresent

Al llarg de la representació les noies van seguint en un televisor fragments de la pel·lícula doblada al castellà. Algunes de les escenes de la pel·lícula son interpretades pels pares, transcrites literalment i en castellà, en un efecte de doble ficció amb salutació al públic inclosa al final de cada escena, com si d´una representació teatral fragmentada es tractes. No queda molt clar quan les joves actrius estan en el personatge o son elles que opinen sobre el tema. Tots aquests aspectes confonen i no ajuden al seguiment de la trama ni a crear el clímax que el tema requereix.  

Realitats, molt diferents

La pel·lícula i l´obra succeeix a un barri residencial de Detroit a mitjans dels anys 70, dins d´una família benestant conservadora i estricte, típica classe mitja alta d´Estats Units. Les noies van a una High-School selectiva. Poc o res que veure amb l´entorn familiar i educatiu de les joves actrius de l´espectacle.  

Un text irregular

Eleonora Herder ha treballat la dramatúrgia d´aquest espectacle amb estreta relació amb l´Alicia Gorina i inspirant-se en textos d’Albert Camus, Donna Haraway, Paul B. Preciado, Greta Thunberg, Joey Soloway i Virginia Woolf, i nodrint-se amb les reflexions de les intèrprets. La dramatúrgia combina la narració dels fets que passen a la pel·lícula amb reflexions sobre l´angoixa, les relacions sexuals i la recerca d´identitat en el món dels adolescents. El conjunt es discontinu, poc profund i cau en tòpics (el discurs del fi de curs). Eleonora Herder nascuda el 1985, es una dramaturga alemanya, afincada a Barcelona, que es va titular a l´Institut del Teatre, Al marge d´aquest treball es una directora i dramaturga que ha aportat interessants propostes. www.eleonoraherder.com 

La directora

Alicia Gorina es llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l´Institut del teatre de Barcelona (premi extraordinari 2008). Des del 2005 ha dirigit diversos espectacles teatrals, d´autoria aliena com de creació pròpia. Destaquem, Solitud de Victor Català (TNC, 2020), In wonderland, creació col.lectiva (Festival Grec, 2019), Blasted de Sarah Kane (Festival Teamporada Alta 2017 i TNC, 2018), Watching Peeping Tom (Festival Tempoorada Alta, 2014, La Seca Espai Brossa, 2016) , conferencia-espectacle interpretada per una actriu i el seu pare, en la que parlant de la mítica pel.lícula feien una introspecció en la seva relació com a pare i filla. 

També ha treballat com a professora a l´Institut de Teatre, Rosa Sensat i el Col.legi de Teatre de Barcelona, Des del 2001, està vinculada al Teatre Lliure, i des del 2018, s´encarrega del programa educatiu.

Les actrius i l´actor

Un grup d´actrius molt joves, fruit d´un acurat càsting, han estat escollides per interpretar a Cecilia (13 anys), Lux (14), Bonnie (15), Mary (16) i Therese (17), les cinc “verges suicides”. Elles son Alícia Falcó, Blau Granell, Roc Martínez, Abril Pinyol i Lea Torrents, dues d´elles lleidatanes i que conserven el seu original accent. Aporten frescor i un bon treball de grup, si be, notem a faltar conèixer més, com a espectadors, de les seves opinions, sobre els temes que es plantegen i inclús sobre la pel·lícula. En contrapunt dos veterans i reconeguts actors, Mia Esteve i Joan Carreras, interpreten als estrictes pares, ell a més professor de l´Institut on van les seves filles. Com es habitual amb tot el que fan (o quasi, per ser fidels a com els presenten les joves actrius a l’inici de la funció), estan impecables.

Espectacular escenografia

Excel·lent disseny escenogràfic que reprodueix de manera molt realista una high school. Un notable treball de Max Glaenzel Silvia Delegnau, que també ha dissenyat el vestuari. Destacar també l´espai sonor i la composició musical, a cura de Clara Aguilar.

Novel.la important, pel.licula de cult. 

L´escriptor estatunidenc d´origen grec Jeffrey Eugenides (Detroit, 1960), va escriure The virgin suicides-Las vírgenes suicidas el 1993. La novel.la va tenir èxit, però la pel·lícula, primera de Sofia Coppola (filla del director d´Apocalypse Now i la trilogia d´El Padrino), estrenada el 1999, va multiplicar-lo fins a convertir novel.la i pel·lícula en obra de culte. El 2002 amb Middiesex, Eugenides obtenia el premi Pulitzer a la millor obra de ficció.

Las vírgenes suicidas, també es ficció, si be sembla inspirat en un fet real. La historia es vista des de l’òptica dels veïns adolescents de les cinc germanes Lisbon, que exercien una pertorbadora fascinació i que els omplien de somnis i desitjos eròtics. Vint-i-cinc anys desprès dels tràgics fets, es reuneixen i intenten esbrinar els motius que van portar a les germanes a tan dràstica i espectacular decisió (cadascuna es va suïcidar d´una forma diferent). Mitjançant la reconstrucció dels fets es descriu a una família estrictament conservadora i la vida de la classe mitja-alta de Detroit als anys 70, sota un núvol apocalíptic del final d´una era.

Afegit….molt interessant veure a you tube el teaser (especialment) i el trailer de l´espectacle. 

text: [email protected]

.