Vist el dissabte, 16 de desembre de 2023 al Teatre Eòlia de Barcelona.

La vocació clara d’aquest espectacle és mostrar com el poder (en les seves variants de la política, els mitjans de comunicació i la judicatura, sobretot, però indissociable de l’ordre públic o del diner) poden destruir una persona, però sobretot, la veritat.

En els actius d’aquesta proposta estan un guió que va de (molt) menys a més, fent-se interessant a mesura que avança, i el laberint d’interessos i mentides es van tancant sobre la protagonista. I diria que, paradoxalment, les projeccions que fan de teló de fons, també disparen amb bala a molts casos i persones conegudes reals, per la qual cosa no sona a paràbola, sinó a cas verídic dels molts que coneixem al nostre país, per desgràcia. En la sessió que vaig veure, la meva situació al lateral del públic em va permetre gaudir de forma completa d’aquest recolzament audiovisual.

Entre els passius, podria dir que la introducció a la vida i relació de les dues germanes protagonistes podria ser retallat, o fins i tot eliminat, ja que tot comença a partir de la comissió d’un delicte que escandalitza i ens fa preguntar fins a quin punt un atac a una obra d’art emblemàtica pot ser comparable a l’assassinat d’una persona. I com cal penjar-li ‘el mort’ a algú abans de reconèixer que no s’ha protegit prou bé.

En aquest cas, que es va complicant, hi juguen també la relació familiar de l’activista amb el polític responsable, més pendent de les enquestes i dels mitjans que poden fer que no resulti elegit. Per cert, destacar d’entre tots (el to interpretatiu general és molt valorable) el personatge d’aquest polític, fora de maniqueismes i tan versemblant com es pugui retratar algú així, i que broda José Pedro García Balada.

Pel que fa a la judicatura, el to és menys encertat, si bé ens podem creure que passen coses així (oi?), hi ha coses que fan pensar en una redempció de l’Angèlika a través del fet que l’obra d’art no és el que sembla, i que un jutge està plenament implicat en un engany monumental, molt ben pagat, per cert. I així ens condueix a un final pràcticament increïble i naïf, de conte moral, que no es correspon amb el to de la resta de la història.

Entre les moltes coses que planteja ‘Angèlika’, està si val la pena arruïnar-se la vida per mantenir una posició pura i conseqüent, cosa que trobo molt encertada, ja que al final qui valora què és millor o no, és el públic, no els personatges.

Sense ser un espectacle rodó, té molts elements interessants, i sobretot maldats socials que no ens semblen gens exagerades. I això és precisament el més trist.