Contorsions,
repeticions, perseveració, esforç i un pèl de bogeria són els
ingredients que ofereix, a cos nu, Alexander Vantournhout. Una
intensa i estricta proposta, a camí entre el circ i la dansas. 

En el
fons de la qüestió un tema central en les relacions que mantenim
amb la dansa i el circ: com és la nostra percepció del cos? Un dia un ballarí, a qui apenes coneixia, li va dir
que tenia un coll molt llarg. Ell va saber identificar molt bé el
problema…

Pots llegir la crítica sencera de l’espectacle aquí: