La cançó aspra marca el batec fatídic d’una parella que s’enamora bojament i que comprèn la dificultat de viure en aquest vertigen, mentre la terra dóna senyals d’esgotament. Albert Mestres desmostra en aquesta peça que un primer amor expressat en l’amenaça de la fi de la humanitat és terriblement desolador.

Els intèrprets expressen idees més enllà de la seva caricatura de nois adolescents que van a una mani impulsada per Greta Thunberg (Friday for future). Mestres, com a director, trenca la progressió temporal convencional per donar densitat a un enamorament que és immens i tendre. I que és tant captivador com produeix el vertigen del que és absolut. L’amor etern, en un món en destrucció, finit, produeix un dolor i una por, igualment inabastable. El repte dels intèrprets és donar-los-hi vida i fe a aquest amor pur, tant absolut com naïf. Mestres logra el contrast del que es voldria amanyagar i que alhora incomoda, tant intèrprets com espectadors.

El cicle Greta & Friday, proposat pel director artístic de l’Escenari Joan Brossa, Marc Chornet, ha obert el primer capítol amb aquesta proposta intimista d’Albert Mestres. No és d’estranyar. L’univers d’aquest dramaturg navega pel món conceptual (sigui o no, violent com aquell Temps real, del TNC el 2007). Les rèpliques, més que diàlegs idees projectades al vent, mariden bé, sobretot quan s’armen dins d’una cançó. Les paraules soles sonen austeres, cantelludes, aspres. El cicle té una segona part que prepara Queralt Riera (Amor mor). No és un encàrrec gratuït de Chornet, sinó que respon a la seva intenció de trobar les línies parateatrals de Brossa en els fills dels que, potser, ni el van tractar. L’any passat, el Laberint Striptease de Roberto G. Alonso va ser una festa. Ara, la coordenada d’un societat inconscient que es posa en risc, vesteix un quadre brossià molt més fosc.