En èpoques passades deien que la vida era una tòmbola, tomb, tomb, tòmbola. Ara, tal com està el món, és més encertat dir que la vida és un circ que gira i gira i gira. I l’amor, que és l’essència de la vida, no s’escapa d’aquest circ ambulant.

Això és el que proposa en aquesta proposta “doble” d’Albert Mestres (Barcelona, 1960) —diguem-ne doble perquè hi ha prevista una segona part amb el títol «Amor mor», ambientada unes dècades després, a càrrec de l’autora Queralt Riera (Parets del Vallès, 1978)— amb un parell de protagonistes, en aquest cas molt joves, en el punt iniciàtic de la descoberta de les trampes de la vida, sota la crida adolescent del moviment “Fridays for Future”, on es troben i es coneixen (“¿Com et dius?: Greta. ¿Com et dius?: Friday”), els dos enlluernats per l’aura de la jove activista sueca Greta Thunberg, que és per a ells com un far que els guia en el mar de l’univers del futur que els espera.

Una peça breu, una hora, amb escenes diverses que passen de la parella de clowns —nas vermell inclòs—, a la d’acròbates (l’actriu Lola Carandell s’ha format en l’especialitat de circ a l’Escola Rogelio Rivel de Barcelona) —hi ha una roda, un trapezi i una barra d’equilibri malgrat les dimensions petites de la sala Palau i Fabre— i que barregen les seves inquietuds i els seus idealismes juvenils a través dels fugaços diàlegs entretallats, els crits de joia o els jocs enyorats d’infància, amb moments gairebé d’aires de clàssic dramàtic —Ramon Llull (“Llibre d’Amic i Amat”), William Shakespeare (“Romeu i Julieta”)—i d’altres de cultura tradicional amb la interpretació d’una rondalla camperola de les Illes —l’actor, també en formació de circ, José Luis Oliver, és nascut a Palma— o la cançó catalana popular «La Font del Gat» inspirada en la font dels Jardins de Laribal de Montjuïc. Una combinació dialectal en tota la trama del mallorquí i el català oriental que és també una de les característiques de l’espectacle. (…)