En els últims 10 anys, l’actor Alberto San Juan i el guitarrista Fernando Egozcue s’han convertit en una sòlida parella artística que ha estrenat quatre espectacles. Quatre artefactes escènics que son, en un 50 per cent, un recital de poesia i, en l’altre 50, una heterogènia barreja de concert, performance, teatre convencional i fins a un punt d’stand up comedy. Amar és el darrer d’aquests espectacles i conté els millors moments dels seus precedents: Todo dice que sí… España ingovernable i Polvo enamorado.

El propi títol ja és tota una declaració d’intencions: la força de l’amor com a motor per unir notes i paraules, crear versos i partitures i, a partir d’això, endinsar-se en l’ànima humana a partir de textos i músiques de Lorca, Santa Teresa de Jesús, Benedetti, Machado… i també Concha Piquer, Albert Pla, Gloria Fuertes o Joan Manuel Serrat, per exemple.

Unir coherentment aquest material i fer-ne un espectacle sòlid només és possible si, com és el cas, els dos intèrprets mantenen una química mútua indubtable. Si a aquesta química s’hi uneix un savoire fer extraordinari en les respectives comandes (recitar versos o tocar la guitarra) ja tindríem la raó principal del bon regust que la proposta deixa entre el respectable.

Però a aquesta equació hi falta un element: la generositat de dos primeres espases per baixar de pedestal en el qual els ha situat la seva trajectòria i situar-se a ras de terra amb un espectacle essencial, sense artificis, matèria prima pura que, a més, es basa en bona mesura en la intimitat amb l’espectador, en un tracte de tu a tu. Que el propi San Juan —Premi Gaudí 2021 i Premi Goya 2021 al millor actor de repartiment per Sentimental, recordem-ho— baixi de l’escenari per vendre ell mateix els discos de l’espectacle ja ho diu tot.