Un joc senzill de Roberto G. Alonso que es concilia amb el somni i el mandrós despertar de la canalla d’un dissabte al matí. No hi ha pressa, no hi ha escola. Hi ha ganes de jugar mentre es fa una volta més sota de la funda nòrdica. El llit esdevè un castell inexpugnable, l’habitació un univers màgic que la canalla celebra veient com es deconstrueix en un nou món, el del seu joc. Un bonic treball d’un coreògraf que ha sabut trobar el to per presentar coreografies a la canalla amb peces celebrades com Sim,plicíssimus, en que s’atrevia a fer una aproximació al món de la revsta ben lúdic i insinuant per als més petits de casa. A Almazuela (sota els llençols) el seu moviment és més naïf, més blanc.