• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Adam i Eva
  • /
  • Del museu a la falda dels espectadors
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Del museu a la falda dels espectadors

Publicat el: 3 de juny de 2017

CRÍTiCA: Adam i Eva

De dues taules pintades a l’oli per Dürer el 1507, s’escapen els personatges d’aquesta broma escènica a la que ens convida La Seca. Una broma que va més enllà del simple divertiment per convidar-nos a reflexionar sobre el món en el qual vivim. Adam i Eva surten del paradís obscur i abstracte on els va situar el pintor renaixentista per descobrir-se l’un a l’altre en la seva absoluta i bella nuesa. Sota una aparent ingenuïtat, s’amaga la intel·ligent i sorneguera mirada de l’artista polifacètic i heterodox que és Iago Pericot. La poètica del cos nu que Pericot ja havia experimentat en muntatges anteriors, està ara enfrontada a la composició del públic. Els dos protagonistes interpel·len uns espectadors que van de la incomoditat de trobar-se frec a frec amb una Eva (Adriana Segurado) i un Adam (Malcolm McCarthy) encuriosits, a lliurar-se a fer el paper de cicerones del món tal i com apareix en unes pantalles. Parteixen d’una partitura escrita per Olga Parra, però, com si d’una jam session es tractés, han de jugar amb allò que el públic els proporciona. El disseny audiovisual d’Albert Folk mostra aquest món en molta de la seva crueltat. Malgrat algunes imatges que transmeten tendresa i traspuen felicitat, hi ha el predomini -no podria ser altrament- d’imatges de guerra, fam, pobresa i violència. La oberta simpatia que desperten els actors permet un interessant joc entre la resposta immediata i la reflexió. Adam i Eva va més enllà de retratar alguns aspectes de la nostra realitat, ens sacseja suaument per a que siguem capaços de veure-la des d’una nova perspectiva. La perspectiva d’uns personatges que prendran una decisió… Potser buscar la bellesa, l’harmonia i la puresa sigui l’única resposta vàlida a la nostra realitat. En tot cas, el teatre de Iago Pericot ens acarona els sentits per tocar-nos més endins.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Adam i Eva

TÍTOL CRÍTiCA: Des de la ingenuïtat, es destapa la passivitat de la societat

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat