La relació entre Stephen Sondheim i Catalunya és ben estreta. Cap altre dels grans autors del teatre musical internacional ha tingut una presència tant llarga i sostinguda a la cartellera catalana. El Golfus de Roma de principis dels 90, el grandissim Sweeney Todd del Centre Dramàtic de la Generalitat (estrenat el 1995 i amb diversos ‘revivals’ posteriors) o el Company del Lliure (1997) són tres grans fites autòctones d’aquest grandíssim compositor novaiorquès de qui s’han estrenat, en català, moltíssims altres textos com Casem-nos una mica (1993 i 2013), Assassins (1997) o Merrily We Roll Along (2006), entre d’altres.

Amb aquest historial no és estrany que se li rendeixi un homenatge, pràcticament vuit mesos després de la seva mort, a l’escenari del Teatre Grec de Montjuic, on per cert el 2001 es va estrenar una magnífica A Little Night Music dirigida per Mario Gas amb Montserrat Carulla, Constantino Romero i Vicky Peña com a caps de cartell.

A Sondheim Night Music és, en primer terme, això: un tribut a un dels noms que ha canviat el curs de la història del teatre musical a partir, en bona mesura, de la ingent quantitat de material que, afortunadament, en tenim en català però recorrent, si cal, a l’anglès original per oferir una visió global de la feina del mestre. D’aquí que el repertori inclogui el Tonight de West Side Story, una mostra del Sondheim lletrista; el Sooner or later de la pel·lícula Dick Tracy; o, per acabar, l’extraordinària Sunday de Sunday in the Park with George. Amb un repertori extens i intens, aquesta nit musical proposa un viatge molt complet per l’obra de Sondheim, fet a partir de l’admiració per la seva creació i de l’expertesa en la materia d’un Xavier Torras brillant també com a director de l’Orquestra Pops Symphony.

En la seva estrena al Grec la proposta va arrancar un pèl dubitativa però ràpidament va guanyar velocitat de creuer i va acabar demostrant-se no només com un homenatge nostàlgic sinó, sobretot, com una reivindicació del talent del musical de l’escena catalana i en català. En un moment en què es podria pensar que el gènere passa indefectiblement per les franquícies i el màrqueting i que, com en tantes d’altres coses, Barcelona ha perdut definitivament el tren, l’espectacle esdevé una carta de recordatori del que va ser el teatre musical català i en català.

I així, en escena, una majoria d’actors que s’han hagut de buscar la vida professional lluny de casa interpretant amb consistència i, en molts casos, amb brillantor temes que sovint poc amables musicalment i requerits d’una gran tècnica. A destacar, el Send in the clowns de Frank Capdet; el Sweeney Todd de Pitu Manubens o la coral Dos dies a la finca (A Weekend in the Country de A Little Night Music), sense oblidar la lliçó de taules de Roser Batalla, arribant amb intel·ligència actoral allà on costa que arribi la veu.

A Sondheim Night Music és una suma de talent musical i vocal que faríem bé de canalitzar en favor i benefici de l’escena d’aquí. Naturalment calen productors arriscats i estudiosos de mercat menys ‘hipsters’ dels que tenim. Però una bona manera de començar seria donar més vida a aquest espectacle nascut al Teatre i al Festival Grec però amb potencial per expandir-se —tècnicament escalat, no cal dir-ho— més enllà de Montjuic.