• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • A cada pas
  • /
  • Pepa Plana interestel·lar
CRÍTIQUES
I25 Pepa 016 01
Jb Defi
PER: Jordi Bordes
Per divertir Per transformar

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Pepa Plana interestel·lar

Publicat el: 19 de maig de 2025

CRÍTiCA: A cada pas

Pepa Plana ha saltat al teatre de l’absurd desesperat de Beckett fent de Winnie de Dies feliços. Ella no està enmig d’un desert (Fando y Lis, d’Arrabal), ni sota de les runes d’una ciutat, està en una mena de noespai (La nostra parcel·la), volant pel món intersideral. És cert que després del seu muntatge sobre la fugida de les guerres (Si tu te’n vas) o comprovant la insensibilitat de la societat contmeporània en els naufragis de pasteres (Paradís pintat) té sentit que opti pel teatre de l’absurd. Però, a diferència d’altres adaptacions (Penèlope), ara, agafa el personatge i el desubica per a salvar-lo del desencís. En la soledat pateix i gaudeix d’aquest silenci. El ressò potser només és qüestió de la seva fantasia? Potser per això, la pallassa baixa a l’escenari i imagina un casament amb una llarga cua. S’ha preparat massa temps Winnie per no poder celebrar una festa  absoluta. A Reus, les reaccions espontànies del públic van fer tremolar alguna escena, però la presència escènica de la pallassa, amb 30 anys a les seves espatlles, és prou ferma per a tensar les brides i col·locar el to del muntatge on ella volia. El públic del Fortuny omplia els amfiteatres i celebrava les arrencades del personatge.

Com a El jorn del judici (de Produccions de Ferro, una dramatúrgia de Marta Barceló, Sergio Baos i David Mataró) la paròdia passa per sobre de l’angúnia en saber-se aïllada de tothom: Els anuncis al buit anuncien que la recerca per a trobar supervivents s’esllangueix. I, de la bossa de mà, en surten objectes sospitosos com una petita pistola o un medicament, pensat per a superar les depressions. El globus que agafa la protagonista és dels millors instants del xou. Només una tempesta de llampecs traçats amb els focus i la mirada fixa de la pallassa, quieta, asseguda en el que havia estat la seva ampul·losa faldilla (i que ara és un refugi i un pou alhora) donen sentit al viatge al·lucinogen momentani. “Doncs no funciona” conclou desenganyadament divertida.

CRÍTIQUES RELACIONADES / A cada pas

TÍTOL CRÍTiCA: Estimada Pepa Plana

PER: Carme Canet
Carme Canet 256x256 Resize 240x240

Per divertir

Per estremir

VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat