Sergi López i Jorge Picó fan un pas més d’aquell divertimento surrealista,  Solum. En aquesta peça, hi continua havent el discurs imparable i còmplice de Sergi López (divertit per la seva capacitat de perdre i rependre el fil de les seves cabòries) però també entra en acció un animal que podria ser irreal, una mena de bèstia curiosa, ingènua, que s’atreveix a mantenir una conversa amb un humà, aparentment, innocent. al darrere, un toc molt negre, perquè la genètica és una arma carregada que es dispara quan un menys ho preveu. Qui no ha volgut tenir un trofeu al despatx de casa? L’home, doncs, és malvat per naturalesa.