13 Tongues (Tretze Llengües) és precisament un homenatge a la ciutat de Taipei, especialment als carrers del districte més antic de la ciutat i els seus habitants. L’actual director de la Cloud Gate, el ballarí i coreògraf Cheng Tsung-lung, explica que de petit la seva mare li parlava d’un home a qui anomenaven “tretze llengües” perquè explicava històries de la gent i els déus del districte, encarnant els personatges amb tota mena de detall. Aquest record se suma al que Tsung-lung té de la ciutat, ja que quan era petit es dedicava a recórrer els carrers de Wanhau venent les sabatilles que fabricava el seu pare. En aquest sentit, el so és un element fonamental per recrear l’ambient de la ciutat en la peça, que planteja diverses situacions quotidianes i personatges a través de la dansa (composició musical de Lim Giong). El vestuari també hi juga un paper important (Lin Bing-hao), i potser és el que més sorprès i crida l’atenció de la peça, perquè està fet de teles fosforescents que brillen amb la llum blanca. El vestuari i la projecció són l’únic que aporten color a l’escena, però el potencial dramatúrgic de tot l’espectacle manté desperta la imaginació de qualsevol espectador, generant una sensació hipnòtica i gairebé psicodèlica d’estar somiant despert.