En la novel·la ‘Tom Sawyer, detectiu’, de Mark Twain (Florida, Missouri, 1835 – Redding, Conneticut, 1910), on apareixen en clau de seqüela els dos personatges més cèlebres de l’autor, els orfes i aventurers Tom Sawyer i Huckleberry Finn, hi ha, entre altres accions, un robatori de diamants valorats en milers de dòlars. I en l’extensa i variadíssima producció d’espectacles per a infants i joves hi ha, a partir d’ara, aquesta proposta de la companyia Lazzigags, que és també com un diamant en brut que promet i hauria de tenir una llarga trajectòria.

L’espectacle, de factura musical enriquidora i enganxadissa, compta amb un repartiment bàsic reduït, només cinc intèrprets, que fan tots els papers de l’auca sense amagar els recursos humorístics dels maniquís i en un constant canvi de caracterització i vestuari al llarg de l’hora i quart de la representació. Però el repartiment és encara més extens, si tenim en compte que almenys dues companyies alternes de nois i noies integren el cor d’una quinzena de personatges secundaris que intervé en algunes de les escenes.

És un espectacle, doncs, creat per a un públic primerenc, però també amb l’estímul de la participació dels més petits com a intèrprets, una de les especialitats de Lazzigags a través de les seves activitats educatives teatrals o de càsting infantil professional.

‘Tom Sawyer, detectiu’ és un relat que combina diferents elements. Hi ha aventura, ambient del XIX a la riba del Mississipi, esperit de justícia, enginy esmolat i barreja de gèneres: el policíac, el negre, el de l’enjòlit, el de terror i l’humorístic. De tot una mica sense que hi sobri res, ben encaixat, amb una dramatúrgia del director Miquel Agell que no decau en cap moment i amb un acompanyament musical vigorós, rítmic, creació de Marc Sambola, al servei d’unes lletres de Lídia Linuesa que tenen la missió d’explicar aquesta aventura menys coneguda de Tom i Huck d’una manera dinàmica, clara i arrodonida, deixant molt poques escenes per al text convencional, i les que hi són, concises i molt breus. (…)