This is real love

This Is Real Love Sala Beckett, 24 de febrer de 2019 [caption id="attachment_4234" align="aligncenter" width="500"] © Irene Moray[/caption] El Col·lectiu VVAA, format per Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata, porta a la Sala Beckett un espectacle-performance-assaig-ritual que genera amor real i absolut en el públic: This Is Real Love. La proposta, que implica l’espectador convertint-lo en cocreador (però no patiu que no us sentireu incòmodes, tot al contrari), ens parla de l’amor avui i al llarg de la història, i dels vincles entre les relacions de parella monògames (MATRImoni) i el poder, el capital, l’empresa (PATRImoni). I qui ens parla d’aquestes relacions és la power couple (o parella-empresa) formada per Elena Martín i Max Grosse Majench, exparella a la vida real (this is real, l’amor real és la matèria primera), que va tallar a mitjans del procés de creació de l’espectacle. Malgrat l’obstacle que això pugui suposar, existeix una relació entre els dos, com a dues persones amb vivències i projectes compartits, i  s’hi aferren per defensar la proposta a mort i amb una honestedat absoluta. De fet, és l’honestedat de tot l’espectacle una de les coses que com a espectador et travessa emocionalment amb més força. Els intèrprets (actors i actrius, músics, speakers), que són els mateixos creadors i codirectors de la proposta, treballen des d’un lloc valent i proper, sense artificis, de tu a tu. L’Elena i el Max diuen que, en entendre la relació com un codi binari (0-1), tots dos volen ser 1 i que l’altre sigui 0; no aconsegueixen funcionar d’igual a igual. Tanmateix, com a col·lectiu, VVAA aconsegueix que ells –creadors/es– i nosaltres ­–públic– ens acabem sentint 1&1. Potser de l’únic que pequen és d’interactuar més amb els seus amics i coneguts que amb la resta d’espectadors, fet que, si bé fa que com a espectador comú no corris el risc d’incomodar-te gaire, també pot provocar que a moments deixis de sentir-te apel·lat. Així i tot, els moments més rituals, com ara les pregàries, compensen tota la resta. De fet, l’espectacle sencer, d’inici a fi, té una cosa com de ritu contemporani, com de festival: entres i t’etiqueten amb un gomet en funció de si tens parella o no, estàs de peu i pots transitar lliurement l’espai, així com fer fotos i vídeos. A més, hi ha cervesa gratis, i pots comprar merchandising (creat exclusivament per a l’obra per Alessia Arcuri i Sofia Gallarate –SAGA–). Ajuden a conformar aquest ambient de festival la il·luminació i l’espai escènic, que tornen a estar en les mans miraculoses de Marc Salicrú. La música en directe, obra de Clara Aguilar i interpretada per tot el Col·lectiu, ens fa ballar a ritme de trappeton i funciona com a disparador emocional en molts moments. I com a bon festival, This Is Real Love té la seva vessant pro, formada per la mítica conferència que fa Anna Serrano, aka Sofia Gallarte (nom quasi igual al d’una de les altres creadores), al voltant de la política de l’amor. I aquest monòleg, amb un to acadèmic i racional, estableix un potent contrast i alhora un diàleg amb l’speech abrandat que fa –meravellosament– Elena Martín a l’inici de l’obra (emulant el de Kanye West a Sacramento l’any 2016), molt més passional, proclamant que els sentiments importen, “feelings matter”. Tot, doncs, són ingredients perquè la proposta funcioni. I funciona, i no deixa indiferent. Acosteu-vos a la Sala Beckett abans que esgotin i veureu que this is real, que el que fa el Col·lectiu VVAA és real love. Nil Martín @nilmartinlopez [embed]https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=yiT57vUXUx4[/embed]

This is real love Sala Beckett, 3 de març de 2019 [caption id="attachment_4607" align="aligncenter" width="300"] © Sala Beckett[/caption] This is real love és un espai habitable de reflexió sobre les relacions de parella. Costa d’explicar, però la proposta del Col·lectiu VV.AA. és el més semblant a entrar a una scape room i no voler-ne sortir. La Sala de Dalt de la Sala Beckett passa a ser una ciutat amb unes normes pels seus habitants i una història que comença i no deixa de superar-se a mesura que avança el temps. Tothom participa a This is real love, però Elena Martín i Max Grosse són l’estudi de cas que porta a l’extrem la seva condició d’actriu i actor. Ex-parella a la vida real, es pregunten què passa quan una parella influent es mostra públicament i comparteix la seva intimitat. Tothom està pendent de la seva relació; si ho deixessin serien objecte de rumors, especulacions, acusacions... L’esdeveniment es situa a un espai transitable dissenyat per Marc Salicrú de parets blanques i espais que s’exploten amb totes les seves possibilitats. A una cantonada, tot un equip de persones amb música en directe, impecable. El so estrident de les timbales perfectament coordinat amb la llum encegadora i que escalfa marquen algunes transicions i el ritme constant de l’espectacle. Projeccions, una TED Talk, un sorteig, rituals, l’enquesta al públic, monòlegs, un reality show i Amor Real, el tema de This is real love. Són innumerables totes les idees que el Col·lectiu VV.AA. aconsegueix entrellaçar de manera impecable: cada part és completament diferent, però encaixa a la perfecció amb el fil conductor de l’obra, tan a nivell narratiu com a nivell tècnic. Es tracta d’una proposta on el públic també conforma el contingut, un públic molt divers que ha omplert durant gairebé un mes la Sala Beckett format per persones que també s’han emmirallat d’una manera o altra en alguna power couple, parelles de matrimoni amb patrimoni, la unió d’experiències, sentiments, vida professional, likes, diners... This is real love és la darrera proposta del Col·lectiu VV.AA. i ha estat un mes programada a la Sala Beckett. Apostar per programar un esdeveniment com aquest és creure en un tipus d’experiència teatral que té a darrere molts mesos de reflexions interessantíssimes, assaigs i intencions pensades detalladament. Amor real per la feina feta. Laura Ulldemolins