Qoroq

SENSE DATES SENSE DATES

SiNOPSi

Espectacle de circ i equilibris plantejat com una continuació i una evolució del seu treball anterior Ovvio. Una escenografia construïda amb unes bigues de fusta i música en escena. Un joc entre dos personatges que, a base de complicitat, confiança i treball en equip, arriben molt lluny i generen equilibris inimaginables. Peça que aprofundeix en la creació d’un univers a través de la construcció/destrucció dels materials i els recursos disponibles. L’equilibri més important és aquell que no veiem.

iNFORMACiÓ OBRA

Companyia Kolektiv Lapso Cirk

CRÍTIQUES # NOVAVEU

PER Martí Rossell Pelfort

«Equilibristes de l’efímer»

Fotografia: Núria Boleda - FiraTàrregaQOROQPoliestportiu Municipal (FiraTàrrega), 7 de setembre de 2024Kolektiv Lapso Cirk presenta un treball despullat. Un músic dona la benvinguda al públic que envolta, a quatre bandes, l'espai escènic. Un violoncel (Sasha Agranov) embolcalla la peça amb calidesa. Al centre, una muntanya de sorra aguanta un llistó gruixut de fusta. Dos acròbates (David Diez Mendez i Tomáš Václavekseran) els encarregats de jugar amb l'espai. Construint i desfent tota mena d'artefactes circenses de la màxima senzillesa. Fusta, sorra i una estructura aèria per enlairar-ho tot. No cal res més per hipnotitzar.Un grapat de sorra pot ser un desert. Un espai sense res. Com si fossin dos nàufrags, arriben en aquesta illa dos acròbates. No sabem si són amics o no. La seva relació es dedueix només pels gestos més subtils, per la sort de tenir-se que es demostren amb la mirada. Els llistons de fusta els serveixen per provar tota mena de números: portes acrobàtics, corda fluixa, trapezi, balances, caigudes... Hi ha destresa, habilitat i també sorpresa. Com en tot bon circ. No hi trobem allò del circ clàssic de l'"encara més difícil". No els cal. Desafien les regles de la natura i posen a prova els seus cossos sense necessitat de competir. Juguen. I si no arriben fins al final, no passa res. I si cauen, que la sorra els abraci.Tot transcorre amb calma. Els tons de la il·luminació indiquen com de tòrrid és aquest dia en el desert. S'arriben a fer avorrides, algunes escenes, en ser allargades excessivament. Confien plenament en el poder hipnòtic de les imatges. A voltes, però, no n'hi ha prou, i caldria accelerar el joc, i la transició. Per sort, la banda sonora incessant del violoncel (amb els seus aplics) i la veu fa de magnífic acompanyament en aquest viatge. A la fitxa artística, Joan Català (Pelat, Idiòfona) signa la mirada externa. S'hi percep la marca de qui domina el circ contemporani.QOROQ és un Mikado en el desert. El tendre i fràgil exercici de jugar amb pals, i el risc que tot s'ensorri. La complicitat d'un company de fatigues, i l'embolcall d'una bona banda sonora. QOROQ són els equilibristes de l'efímer.Martí Rossell Pelfort @MartíRosPel