Nebraska

Nebraska Llevant Teatre, 5 de maig de 2019 [caption id="attachment_4653" align="aligncenter" width="370"] © Julián Vázquez - El 9 Nou Vallès Oriental[/caption] Truman Capote, mentre es documentava per escriure la novel·la A sang freda, va arribar a apreciar molt Perry Edward Smith, un convicte sota llibertat condicional que havia matat brutalment els quatre membres d’una família de Kansas. Hi ha algú capaç de perdonar una persona que ha fet tan mal? El càstig més just és el de la mort? Tom Martin, el protagonista de Nebraska, espera el dia de la seva mort a la cadira elèctrica davant d'un públic que dictarà la seva sentència final. Sota la direcció d'Esteve Banús, els personatges viatgen en el temps d'un llarg compte enrere fins al dia previst per l'execució de l'assassí. Tom Martin, interpretat per Carles Canet, va segrestar i assassinar 106 persones que assistien al teatre després d'una funció escolar. Sis anys més tard, l'any 2008, seu a la seva cel·la amb les visites freqüents del funcionari Mike que, interpretat per David Delgado, executa les normes que dicta la llei de l'Estat malgrat les seves contradiccions interiors. Per últim, Margarida Alerm es posa a la pell de Natalie, psicòloga que aporta un punt de vista fred i racional a la història. La peça, escrita per Jordi Portals, es caracteritza per ser reflexiva i, alhora, d'acció. Així com totes les persones tenim una data de naixement, n'hi ha que esperen que es fixi la data de la seva mort després de llargs temps d'espera. A Nebraska, als Estats Units, no va ser fins l'any 2008 que es va prohibir l'ús de la cadira elèctrica com a mètode per aplicar la pena de mort. Un mètode cruel i poc digne d'una societat civilitzada però que, segons relata el text de l'obra, té un enorme suport popular. A l'escenari de Llevant Teatre, tres grans blocs mòbils configuren l'escenografia de l'obra, grans parets mogudes per tres persones que també fan entrar altres elements propis de les habitacions d'una presó. Atrezzo i vestuari poc sorprenents, però que aporten realisme a aquesta història de ficció. Al control de llums, Arnau Ribell marca el tempo d’una obra que requereix en la part final obrir els focus de platea. El públic, testimoni i personatge a Nebraska, és metàfora de la societat. Davant la mort injustificada de persones innocents, espera amb ànsia el resultat de la sentència: la seguretat de saber qui ha sigut, d’on era, de donar explicacions als fets inusuals. Una tendència que sovint apliquem a l’altre, a l’estranger, a totes aquelles persones que jutgem i que poques vegades tenen la oportunitat de defensar-se o donar-se a conèixer malgrat tot. Nebraska s'ha reeditat aquest 2019 amb un cap de setmana amb entrades exhaurides a Llevant Teatre de Granollers. Ja s'han programat dues noves funcions el proper cap de setmana per aquesta obra que ja s'havia estrenat anys enrere i que es va emportar el Premi de Teatre Josep Ametller i el Premi Recull l'any 2012. Laura Ulldemolins