• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA

Limbo

SENSE DATES SENSE DATES

SiNOPSi

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

“Limbo” és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

iNFORMACiÓ OBRA

  • Ajudantia de direcció Lluís Parera
  • Autoria Ariadna Peya, Míriam Escurriola, Projecte Nisu
  • Companyia Projecte Nisu
  • Composició musical Clara Peya
  • Coreografia Ariadna Peya
  • Direcció Míriam Escurriola
  • Direcció Musical Clara Peya
  • Dramatúrgia Marc Rosich
  • Il·luminació Jordi Berch
  • Intèrprets Mariona Castillo, Tatiana Monells, Ariadna Peya
  • Producció Bohemia’s Produccions
CRÍTIQUES # NOVAVEU
Cèlia Ventura

PER Cèlia Ventura

«“Un món tristament binari”»

Limbo Sala Beckett, 6 d'abril de 2017 La Berta ara es diu Albert. Però l’Albert té pits i ovaris així que la societat encara creu que és la Berta. L’Albert parla amb la Berta perquè creu que ha de renunciar a ella per fer entendre a la societat que ell és l’Albert. L’Albert emprèn un llarg viatge de trànsit per sotmetre’s a un bisturí, desfer-se de la Berta i poder ser etiquetat, finalment, com un noi. L’Albert és un noi. L’Albert té cos de Berta. L’Albert està en el limbo. Avui en dia no podem entendre el gènere com un terme senzill, de blanc i negre. El tema no és tant fàcil. Limbo no només explica la lluita de l’Albert amb el món i amb ell mateix per entendre què està passant dins seu, sinó que també toca el tema dels estereotips, la necessitat de posar etiquetes i menysprear tot allò que no càpiga dins d’una categoria, es qüestiona el terme de dona i home, què comporta cada un i es planteja si hi ha la possibilitat de no formar part d’aquest etiquetatge; si és possible caure en terra de ningú. L’obra, dirigida per Míriam Escurriola, és el quart espectacle de la Companyia l’Era de les Impuxibles. Mariona Castillo és l’única de les actrius que té un personatge definit (l’Albert) amb una gran caracterització; les altres, Tatiana Monells, Ariadna Peya i Clara Peya aporten la música, l’ambient, els altres personatges i l’interior del protagonista. Al cap i a la fi l’obra no només utilitza les paraules per descriure el dilema interior sinó també la música (composta per Clara Peya), la dansa (de la mà d’Ariadna Peya) i els materials audiovisuals. Tot i que a vegades els moments d’expressió corporal es poden fer una mica llargs són una eina molt vàlida i forta per fer entendre el moment. És a través dels materials audiovisuals (una pantalla damunt l’escenari) que l’Albert i la Berta es troben per parlar, un bon recurs visual per construir el diàleg de forma molt visual i potent. En conclusió, és una obra que fa servir recursos de diferents expressions artístiques per fer reflexionar, per expressar un punt de vista trencador, per fer entendre que potser l’Albert és l’Albert i ja està, tot acceptant que té la veueta de la Berta dins seu, i que, al capdavall, no necessita cap bisturí per ser qui és. Cèlia Ventura

VEURE MÉS CRÍTiQUES D’AQUESTA OBRA A

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat