L’electe

L'Electe Sala Muntaner, dimecres 5 d'Abril  Al vestíbul de la Sala Muntaner hi ha penjat, al costat del cartell de l'obra, un article de diari amb un titular que deixa una mica desconcertat. Parla dels traumes infantils causats per les relacions familiars que porten als actors de Catalunya a triar aquesta professió. Durant la postfunció el propi Casanovas fa broma dient que el titular hauria de ser més aviat: “Catalunya té bons actors per què pateix restrenyiment emocional”. A jutjar pel títol de l’obra, L’electe, i la sinopsi, el nou president de la Generalitat que necessita l’assessorament d’un psiquiatra, podria semblar que el text de Ramon Madaula és un text polític, però un cop a la platea descobreixes que no ho és. Es tracta d’un text divertit i sobretot sensible que ens parla de nosaltres. De nosaltres com a catalans i com a membres d’una família, de com lluitem per arribar a ser individus independents. El text té el seu origen en el Torneig de Dramatúrgia organitzat dins el festival Temporada Alta, que convida cada any a un seguit de dramaturgs per a que presentin un text d’una durada aproximadament de 30 minuts. S’organitzen lectures dramatitzades per parelles de dramaturgs, dels quals, a través de l’aclamació popular, només un de cada va passant a la ronda següent fins arribar a la final. Va ser en aquest context que va sorgir la llavor d’aquest espectacle. Jordi Casanovas va proposar a Madaula de convertir-lo en un espectacle amb cara i ulls, i estem satisfets amb el resultat. Sabent que la direcció ve de la mà de Casanovas, no sorprèn doncs, que es parli de la identitat catalana i retrati el tarannà de la societat d’aquest petit país a través d’una història familiar, com ha fet amb la seva trilogia Una història Catalana, Pàtria i Vilafranca. En aquest projecte, però, ha tingut més companys de viatge a l’hora de fer la seva feina, ja que a la sala d’assaig es trobava amb el dramaturg, i juntament amb en Marc Angelet fent l’ajudantia, podien embarcar-se en reflexions i converses durant hores per tal de justificar o trobar el motor intern d’una sola rèplica. La proposta és senzilla, sòbria i sense canvis. No els necessita. Els actors, el mateix Madaula i Roger Coma, mantenen l’atenció constant del públic, amb un crescendo energètic i l’evolució dels personatges que a poc a poc ens van revelant més cares de la seva personalitat. L’humor es crea a través d’un compromís emocional que esgota l’actor, confiant en el text sense buscar “fer l’acudit”, com diu Coma, elogiant el seu company actor i dramaturg. Aquesta implicació fins l’extrem porta a que les interpretacions siguin una mica exagerades, que busquen la comicitat dividida entre les paraules amb ingeni i una gesticulació de vegades estrident. Ramon Madaula és un actor consagrat amb una llarga trajectòria que a conseqüència de tenir temps lliure, com ens explica a la postfunció, ha començat a escriure. No és el primer actor, ni serà l’últim, en provar diferents vies per tal d’expressar el que porta dins, per dir les coses que té ganes de dir. L’Electe és la seva tercera peça, una obra que busca fer passar una bona estona a un espectador molt concret, que necessita més que mai riure’s de si mateix.