La taverna dels bufons

Posar en escena un text de Shakespeare és una aposta segura. Les seves paraules són suficients per omplir un escenari, no cal escenografia, ni vestuari, ni música… però si a més hi poses totes aquestes coses i ho fas bé, és una meravella. Martí Torras i Denise Duncan han fet una adaptació a partir de les intervencions dels clowns en totes les obres del dramaturg anglès per explicar-nos de manera lleugera, entretinguda i propera, el conflicte dels actors còmics que al purgatori esperen rebre el reconeixement que creuen merèixer. Dos grans del teatre català, Joan Pera i Carles Canut, acompanyats d’una nova generació, Dafnis Balduz, són actors impecables que mantenen l’energia, els riures i els pèls de punta del públic de principi a fi de l’espectacle. Es noten els anys d’experiència de Pera i Canut que caminen per l’escenari amb la comoditat de qui camina per casa seva, sent generosos i embolcallant els espectadors amb la seva tendresa i la seva força. Escenografia de Sarah Bernardy i el mateix Torras, senzilla, imponent i eficaç, juntament amb el vestuari de Rosa Solé i la il·luminació per Quico Gutierrez. Per últim cal fer menció a la intervenció d’Els Berros de la Cort, que creen l’espai sonor en directe amb la seva estètica habitual que acompanya a la perfecció la proposta. La Taverna dels Bufons és un must (obligatori) d’aquest mes de gener.

  El 31 de gener ens trobem al Teatre Romea per veure: “La taverna dels bufons” que estarà en cartell fins el 19 de febrer. Joan Pera i Carles Canut generen un tàndem a l'escenari que joves com jo no podrem reconèixer, però que són en certa manera un retorn al teatre popular i més proper al dels nostres pares que a nosaltres mateixos. A través d'un text àgil i fresc fet de retalls de Shakespeare (que no pedaços) recitats, comentats i fins i tot criticats amb respecte i astúcia, els dos actors ens faran riure de forma absurda amb comentaris i bromes que ni nosaltres mateixos voldríem acceptar, forçant-nos a riure per l'estupidesa més gran o per una broma prou ingeniosa. En tot això "La taverna dels bufons" és un retorn a les taules populars i al teatre de barri amb tota la seva grandesa. I qui millor per capitanejar aquesta nau que un mític com Joan Pera. No havíem vist mai, almenys jo no, una forma tan respectuosa de riure-se'n de Shakespeare i alhora riures de l'elitisme i el esnobisme amb el públic més baix, sense caure en la vulgaritat ni la deixadesa. Un treball magnífic i planer "indiscutiblement". Semblaria que per l'estil de l'espectacle hauria de ser tot barroer, però en cap cas! L'escenografia és magnífica i com la juguen i la música en directe què és d'agrair no només la interpretació, sinó també la integració. En definitiva una bona aposta per Recomanar... "Indiscutiblement" Roger Puig Lucas

La Taverna dels Bufons Teatre Romea, 17 de febrer de 2017 [caption id="attachment_260" align="aligncenter" width="660"] Copyright: Grup Focus[/caption] Aquests dies es representa “La taverna dels bufons” al Teatre Romea. Una comèdia de Martí Torras Mayneris y Denise Duncan, dirigida pel primer i interpretada per Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz, amb la participació de Els Berros de la Cort. A través d’aquesta comèdia que commemora el 400 aniversari del naixement de William Shakespeare, Torras Mayneris pretén capgirar les tragèdies de Shakespeare i ensamblar els seus textos en una obra còmica protagonitzada per dos bufons. L’elecció dels actors principals és clara: per la seva trajectòria en el gènere de la comèdia, Carles Canut encaixa perfectament, d’altra banda, Joan Pera no podia faltar, ja que és un actor que sempre ha recordat a un bufó o a un pallasso pel tipus de comèdia que representa. En quant a Dafnis Balduz, no tant conegut en aquest món, també és una elecció bona com per a representar Shakespeare, ja que justament no fa de bufó. Tot i que l’obra ja augura els clixés de bromes poc treballades i basades en ser maldestres, un s’espera que hi hagi alguna profunditat extra, una o més capes sota la simple comèdia de bufons. Però no és així, i la veritat és que això provoca que no acabi d’encaixar un text tan ric i treballat com el de Shakespeare sortint de la boca d’un bufó, i que durant l’obra sovint passi que no puguis sentir el final de les frases o entendre-les senceres perquè el públic riu molt fort al veure Joan Pera entrebancar-se. En quan a l’acompanyament musical per part de “Els berros de la cort”, s’agraeix que sigui en directe i tant la vestimenta com l’estil musical de l’època ajuden a submergir-te més en el context històric, sobretot quan comencen a tocar des de diferents punts del teatre repartits, en que sembla que tot el públic estigui encabit a una taberna anglesa. La idea és força innovadora, intentar trencar i fer diferència respecte a totes les representacions d’altres teatres que també commemoren l’aniversari, però tirant de clàssics que res de nou aporten. S’agraeix també veure gèneres de clowns o bufons sobre escenaris com el del Teatre Romea, ja que es tracta d’un gènere de comèdia que s’ha perdut i que no es pot veure més enllà d’actuacions infantils. Tot i així, crec que ha faltat algun engranatge, algun punt de connexió o de transició entre el llenguatge exquisit de Shakespeare i la seva manera de reflexionar, i el llenguatge corporal vulgar que utilitzen els bufons.