In Memoriam

SENSE DATES SENSE DATES

SiNOPSi

1938. Tenen 18 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Els nois de la Kompanyia Lliure debuten recordant la lleba del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

Lluís Pasqual, finalista en la categoria d’adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2016

iNFORMACiÓ OBRA

Ajudantia de direcció Iban Beltran
Autoria Josep Maria Benet i Jornet, Ramon Llull
Direcció Lluís Pasqual, Juan Carlos Martel Bayod, Marc Rosich
Direcció Musical Dani Espasa
Estrena Temporada Alta 2016
Il·luminació Pascal Mérat
Interpretació musical Oriol Algueró (violí), Ricart Renart (violí), Oriol Aymat (violoncel), Dani Espasa (orgue i clavicordi), Robert González (veu)
Intèrprets Joan Amargos, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Marcel Gros
Producció Teatre Lliure, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya, CDN Centro Dramático Nacional
So Roc Mateu
Vídeo Franc Aleu

CRÍTIQUES # NOVAVEU

Cèlia Ventura

PER Cèlia Ventura

«Ells no van tenir el plaer de preocupar-se per la sele»

In Memoriam Teatre Lliure, 9 de juny de 2018 Avui comença la selectivitat i els nervis dels estudiants de 17 anys (alguns 18 acabats d’estrenar) estan a flor de pell. Fa tot just 80 anys (el 1938) els nois de 17 anys no estaven mossegant-se les ungles, retenint les últimes dades; fa 80 anys adolescents que no eren ni majors d’edat, van ser cridats per formar part de la Lleva del Biberó, per preparar-se per una guerra que els anava gran. Al juliol els nostres adolescents ja estaran a la platja, celebrant la llibertat i tenint el que probablement molts consideren el millor estiu de les seves vides; en canvi al juliol del 1938 aquells adolescents serien portats al front, a l’Ebre, enviats directament a la mort, a una massacre. La seva història és coneguda, jo als meus apunts d’història de batxillerat tinc escrita la seva existència breument, però no l’hem viscuda. La història l’hem escoltada però no n’hi ha prou, s’ha d’entendre, vibrar, sentir, plorar i recordar. I això és el que busca fer la Kompanyia amb l’obra “In Memoriam”, estrenada l’any passat al Teatre Lliure i rescatada aquest any. Els nois ens expliquen el relat en primera persona de persones a qui han entrevistat, o relats que han anat reconstruint, mentre reconeixen plenament que tot i no haver-ho viscut en primer pla el que ells volen és ser-ne portadors. Per altra banda trobem un escenari auster i fred, projeccions històriques (i sobretítols els dissabtes cap als quals és impossible evitar que se’ns desviï la mirada), música en directe vibrant i vestuari dels soldats de l’època, que ajudaran al relat sense fer-nos perdre la importància de les paraules. És necessari que les escoles, les família, hi portin als joves. És impensable que aquesta part de la història no sigui obligatòria, que només aquells que facin batxillerat l’estudiaran. Bull la sang pensar en aquesta ferida que no ha arribat mai a cicatritzar perquè no està ni desinfectada. I és per això que és obligatori aquest In memoriam de La Lleva del Biberó. Cèlia Ventura @soctastaolletes

VEURE MÉS CRÍTiQUES D’AQUESTA OBRA A