Hilos

  Hilos LaSala Teatre, 3 de març de 2017 Hilos és un homenatge a les mares i als vincles familiars. Possiblement la proposta més íntima i personal de Rosa Díaz, directora i actriu de La Rous Teatro. A Hilos, parla de la història de la seva mare, una dona plena de vida a qui li van dir que no podria tenir fills. En va tenir catorze, units a ella per un fil que teixeix una teranyina que vincula tota la família. Díaz parla dels fils invisibles que la seva mare va crear entre ella i els seus fills, així com del llegat que els va deixar per ser capaços de teixir els seus propis fils. Seguint les petjades dels anteriors muntatges de La Rous Teatro, Hilos tracta temes tan transcendents com la vida, la mort, la guerra o l’amor. Ho fa des de la tendresa i l’emoció, dues armes amb les quals aconsegueix un espectacle transversal que arriba tant al públic infantil com a l’adult. La diversitat de llenguatges: clown, dansa, text i acrobàcia permet a Rosa Díaz transmetre la importància dels orígens, de saber d’on venim per entendre com som. Díaz s’enfronta, tota sola, al públic i a la seva pròpia memòria per oferir una hora plena de veritat i història. Els cabdells i els fils es converteixen en el company de viatge de l’actriu. A través d’ells explica la infància de la seva mare i la seva. Dos personatges que es fonen fent difícil descobrir on acaba un i on comença l’altre. Hilos planteja un viatge per l’àlbum de fotografies de la família. Un trajecte amb parada a cadascun dels moments vitals més rellevants de la història de la seva mare. En un moment de constant debat sobre l’educació dels fills, en què la hiperpaternitat recull adeptes i detractors en igual mesura, Hilos dibuixa una mare forta i independent que va créixer amb els homes de la família com a referent: el pare, els germans i, més tard, el marit. Una dona amb un gran sentit de l’humor i un gust exquisit per la música italiana. Les seves cançons preferides es converteixen en la deliciosa banda sonora de l’espectacle. Amb tot, el darrer espectacle de La Rous Teatro és un cant a la vida. I així ho transmet Díaz en un dels missatges més potents de la proposta: “Procura llenar la vida de años y no de años la vida”. Una frase de la seva mare que resumeix perfectament l’esperit optimista de l’obra. Un homenatge als fils que teixeixen i sargeixen les relacions familiars. Una reflexió sobre la importància de conèixer el passat per tal de poder entendre el present. Una injecció de positivisme i introspecció personal. Aina Moles