Federico García

Federico García Teatre Municipal de Girona, 12 de noviembre 2017 Pep Tosar (director), nos propone revivir retales cronológicos de la vida de Federico García Lorca a través de un espectáculo que toca el alma. Una puesta en escena que logra un excelente equilibrio entre la mezcla del cante, la música, el baile… ese coger aire incansable del flamenco, la genial apuesta audiovisual y la narración. José Maldonado (danza) interpreta de forma fabulosa las diferentes etapas del genio granadino con escenas que nos trasladan a su niñez entre calles con casas y sus balcones de cal con geranios rojos. También repasa los viajes a Nueva York que hacía el poeta en sus momentos más álgidos entre poesía y teatro; o la rabia que arrastraba por ocultar su condición sexual; hasta el fatídico día de su asesinato en 1936. José Maldonado, consigue transmitir a través de la danza española entre vueltas de cadera, de pecho y las quebradas a ese Federico García Lorca que se pierde y se encuentra de forma constante. Mariola Membrives, David Domínguez y Rycardo Moreno (música) formulan un conjunto ideal lleno de emociones entre notas y cante que casan con la interpretación de Maldonado. Uno de los momentos álgidos de Mariola Membrives y Maldonado viene de la mano de la canción “La leyenda del tiempo”. Una canción que hizo recordar al público al gran Camarón de la Isla, el que popularizó la pieza de Lorca incluyéndola en su álbum y el que también le puso “La leyenda del tiempo” a su disco en 1979. También tenemos a un emocional Pep Tosar (narración) que pone esa voz de fondo entre narrativa y cante poético, que al cerrar los ojos parece que el mismo Federico García Lorca te esté susurrando al oído sus versos. Por otro lado, encontramos un conjunto de entrevistas en formato vídeo a personas cercanas a Lorca y expertos de la literatura, que transcurren en un tren de Madrid a Granada. Este trayecto, fue el que puso fin a la vida del poeta de la forma más trágica. Un formato audiovisual que da ritmo al espectáculo entre el baile, la narrativa y el cante. Unas entrevistas que nos trasladan los años de “la generación del ‘27” donde nos explican sobre la buena relación de Lorca con otros genios como Dalí, Juan Ramón Jiménez o Buñuel. Y la gran influencia de Manuel de Falla que tuvo Lorca por la importancia que encontraba en el cante junto a la poesía en el que resultaría el cante jondo. Cabe destacar el buen gusto por la escenografía con las piezas audiovisuales que acompañan a la obra en todo momento que representan Andalucía o Nueva York. Una obra totalmente recomendable para aquellos amantes del “quiero ver algo diferente, quiero ver algo que me llene… quiero sentir”. Federico García es una propuesta del Festival Temporada Alta 2017, una obra producida por Gabriela marsal, Leila Barenboim y Mireia García (Mika Project). Y co-producida por Oblideu-vos de nosaltres SLU, Festival Grec de Barcelona. Belén Caparrós

Federico García Teatre municipal de Girona, 12 de novembre de 2017 [caption id="attachment_1491" align="aligncenter" width="300"] © Josep Aznar[/caption] Pep Tosar, conegut actor mallorquí, ens presenta un recorregut sobre la vida de Federico García Lorca. Ens ofereix una obra polièdrica i eclèctica: un carnaval de paraules, musica i dansa. Pep Tosar, dramaturg, director e intèrpret d’aquesta peça, ens acompanya a través de les etapes principals de la vida de Federico Garcia Lorca, des de la seva infantesa a Fuente Vaqueros fins al seu tràgic assassinat, gràcies a les paraules del mateix poeta granadí. Mentrestant, a l’escenari és projectat un elaborat audiovisual on s’alternen imatges dels llocs més significatius de la vida de l’autor. La veu de Pep Tosar, i els versos més emblemàtics de la producció de Lorca, creen una atmosfera intima, trencada pel cant i la música. En alguns moments, les imatges sobreposades a l’acció escènica són obstacle a la intel·ligibilitat del text poètic, però més sovint constitueixen un marc ideal, que contribueix a formar un clima oníric. Per a reforçar les paraules, Pep Tosar s’acompanya amb tres músics: David Dominguez (guitarra flamenca), Ricardo Moreno (cajon) i Mariola Membrives (veu). El trio ens presenta peces de música tradicional i d’autor, tal i com la famosa Canción del fuego fatuo, extreta de El amor brujo de Manuel de Falla, qui amb Lorca compartia la passió per les tradicions de la seva terra. Amb veritable mestria, la veu i els ritmes càlids ens sedueixen i ens traslladen a les festes populars andaluses del segle passat. Jose Maldonado, ballarí i coreògraf barceloní, guanyador del Premio del Certamen de  Coreografía de Danza Española y Flamenco a l’any 2015, s’encarrega dels moments de dansa. Maldonado, en una interpretació excepcional, impressiona el públic transmetent calor i passió amb el seu art. Els moviments fortament ritmats desprenen energia i sensualitat, creant un magnetisme entre els espectadors i el ballarí. A més, per marcar la transició entre els diversos moments de la obra, són projectades entrevistes de vídeo a diversos personatges relacionats amb l’autor granadí, ja sigui per raons personals – com en el cas de Vicenta Montesinos García-Lorca, neboda del poeta – o per ser experts i estudiosos de la seva producció artística. Les entrevistes es duen a terme a un tren que recorre el trajecte entre Madrid i Granada, com el que va agafar Lorca per a tornar a la seva terra just abans de trobar-hi la mort. Els entrevistats expliquen els trets distintius de l’obra lorquiana i les tries artístiques i personals de l’autor. Aquesta barreja entre atenció a les fonts i art – constituït per poesia, música i dansa – és el gran mèrit d’aquesta peça teatral: es tracta d’una obra didascàlica i al mateix temps emocional, filològica però passional. Un espectacle biogràfic i bibliogràfic, però ple de sentiment, imperdible pels amants de la literatura i al mateix temps pels apassionats de música i ball flamencs. Federico García és una producció de Gabriela Marsal i Leila Barenboim (Mika Project), coproduïda per Oblideu-vos de nosaltres SLU i Festival Grec de Barcelona que ha estat presentat a Temporada Alta 2017; la obra serà representada a altres teatres catalans durant els primers mesos de 2018. Lucia Gusmaroli @lucia_sin_tilde