Falsestuff

Falsestuff TNC, 26 de juny del 2018 La guàrdia civil ha entrat aquest matí al Teatre Nacional de Catalunya, en una operació contra el frau, coincidint amb la resolució judicial d’un dels casos pendents de la trama Gürtel... Perdoneu, no; és broma. Però és que després de veure Falsestuff qualsevol s’engoril·la, i es posa a falsificar el que sigui, el que pugui, perquè aquesta fantàstica bogeria que han fet els joves Nao Albet i Marcel Borràs —dramatúrgia i direcció— enganxa, molt. Et posa dins la trama, et fa cent girs argumentals, i caus de cul fascinat —sort de la butaca— i dient: en vull més. El protagonista de Falsestuff és el misteriós Andréi Féikievitx, un famós falsificador d’art. La seva identitat és una incògnita, però una víctima que ha descobert l’estafa (Jango Edwards) intenta descobrir-la. Falsestuff, però, no és només un thriller detectivesc; és una obra ambiciosa que va del drama històric i filosòfic al gènere musical, i està impregnada d’un humor absurd i intel·ligent a l’estil Monty Python. L’ambició d’Albet i Borràs no es deu només a que toquin diferents gèneres, també pels intèrprets, genials i eclèctics: a més dels mateixos Nao Albet i Marcel Borràs i actuen Jango Edwards, Naby Dakhli, Thomas Kasebacher, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaité, Laura Weissmahr i Sau-Ching Wong. També han sigut ambiciosos en la recepció, ja que a els protagonistes parlen anglès, alemany, xinès, italià, francès, castellà, lituà, flamenc, holandès i català. Els subtítols projectats a l’escenari faciliten que l’espectador quasi-poliglota vagi seguint-los. Per la qualitat i el cosmopolitisme de l’obra, un s’hi imagina un públic internacional i heterogeni. La imaginació i originalitat també arriba al vestuari i l’escenografia. S’hi intueix un pressupost considerable, però han tingut la capacitat de posar-lo al servei de la imaginació, excel·lint-hi. Quan entrem a un teatre els espectadors arribem a un acord tàcit amb els actors: estem disposats a creure que és cert tot el que passi sobre l’escenari, sempre i quan ens dediquin una interpretació satisfactòria. A Falsestuff els espectadors anem a creure-hi, com sempre, però hi caiem de quatre grapes. Allò que veiem amaga sempre una capa més de realitat, i ens fascinem en descobrir-la. Són 3h 10’ amb entreacte inclòs —uf, diran els mil·lenials hiperactius—, però l’energia i el ritme fan que t’oblidis que a fora hi ha una vida real i autèntica, que no admet falsificacions. Teniu fins al 15 de juliol per a veure-la, a la Sala Petita del TNC. David Jou @DavidDovlatov

Falsestuff TNC, 26 de juny, 2018 Hi ha vegades que t’agafen per sorpresa. Després d’haver vist un munt de coses entre teatre, cine, sèries i llibres et penses que més o menys ja ho has vist tot i, encara que et segueixen impressionant obres que et fascinen i textos que t’enganxen i es claven a la teva ment, ja no et poden sorprendre realment. Per sort existeixen aquells que es planten al davant i et trenquen els esquemes. Falsestuff, la darrera creació de Nao Albet i Marcel Borràs, és un d’aquests darrers casos. El motor intencional darrere d’aquesta obra gira al voltant de la creació artística, del plagi, de les referències, dels “en honor a” en definitiva tot el que ens fa dubtar de si una creació és realment nova o es tracta d’un reciclat d’un munt de coses que ja hem vist abans. De manera que aquesta vegada, enlloc d’una crítica elaborada i digerida, m’agradaria traslladar-vos els apunts tal qual els vaig escriure allà mateix. Aquí teniu les frases que a un prescriptor de teatre li han passat pel cap. Una crítica “realstuff”: Els subtítols desapareixen per convertir-se en les pàgines d’un conte amb imatges de carn i ossos. Un conte que es transforma en testimoni i després en crònica per acabar en un sense-sentit apoteòsic on... Més que una obra de teatre es tracta d’un punt intermig entre un espectable i una obra d’art Dansa i narració Terra polsegós Personatges són alhora protagonistes i veus en off Desesperació per preservar un llegat S’encenen els llums i et despertes Joc de taula Tu caca está en mi parcela Moments de dissociació introspectiva en la dansa Tan profunda com ridícula Capes i capes de relats tancats un dins l’altre, múltiples realitats Construcció i desconstrucció de l’escenari Lluita interna d’una persona per plasmar, una necessitat que se l’endú Una puta anada d’olla Multidisciplinar Multidimensional Western bang bang! Creen espais mentre viatgen pel temps Exprimeixen cada recurs que pot donar el TNC Please now, give this man a break TNC rapsody (uff... que difícil no permetre’m enrotllar-me amb el repartiment, la il·lumiació, el vestuari, els canvis de ritme, l’escenografia... XD) (uff 2: De debò, aneu-hi!) Quelot Martín @quelcom_

Falsestuff Teatre Nacional de Catalunya, 28 de juny de 2018 https://twitter.com/i/moments/1016067752602275840 Anna Molinet @Annafase_