Cry Babies
Antic Teatre, 11 de març de 2021

La companyia THE FOLLOWERS ens proposa pensar els orígens de la violència. Una violència omnipresent, de tots cap a tots, quotidiana i difosa. Per a fer-ho, seguirem els passos de la Juana: una adolescent que està descobrint que el món és una merda, no hi ha cap tipus de futur i una persona a qui l’educació, els mitjans i la pressió social l’estan pressionant per totes bandes.

Tot i que la peça sigui ficcional i s’estructuri en clau de fals documental, és una obra que ressona i ens fa recordar i empatitzar amb quan érem adolescents. La incomoditat social, els canvis en el cos, l’entendre (o començar a sospitar) que el món era molt més gran i terrible del que mai havíem pensat… us en recordeu, de quan teníeu disset anys?

 El format és extremadament híbrid: monòlegs intercalats amb playmobils, algun meravellós número musical i molta interacció amb el públic hi conviuen de manera orgànica i efectiva. Les càpsules audiovisuals en format de videoblog personal son una de les meravelles d’aquest espectacle, que ens permeten mostrar a la Juana en la seva intimitat alhora que connectem amb ella.

 Aquesta obra és honestament molt refrescant: critica la violència sistèmica però ho fa sense capelletes ni ‘bons contra dolents’ i mai deixa de banda l’humor ni la connexió amb el públic. És Cry Babies teatre polític? Molt possiblement. I, si no ho és, com a mínim és el que a mi m’agradaria que fos. Necessitem més teatre on es parli d’allò que ens afecta en el dia a dia, un teatre per pensar entre totes en quina societat estem i cap a on volem anar. 

 Marta Duran
@mduranar