Sempre he tingut una certa reticència als espectacles de carrer. Els únics que m’havien agradat fins al moment són aquells més clàssics, sobre un escenari. Amb microfonia i il·luminació. Vaja, el teatre exterior. Aquell que no és de carrer malgrat fer-se al carrer (ejem, Una taula, ejem). No és que no el considerés d’una qualitat menor, en absolut. La meva reflexió era més aviat a quin benefici aporta una plaça respecte d’un espai on es pot controlar el so, la llum, l’escenografia, les projeccions… Doncs bé, em penso que en aquesta Mostra d’Igualada ho he entès. L’experiència culpable ha estat el Museu del temps, una iniciativa que lliga per sempre la Mostra, la ciutat i la seva gent.
La peça, obra de José Antonio Portillo, pretenia enterrar a tres places del municipi, diversos objectes que representen l’heterogeneïtat de la ciutat a través dels seus veïns i veïnes. D’aquesta manera, d’una forma simbòlica, la Mostra d’Igualada del 2025 es permeabilitza en l’espai que ocupa. Tradició i modernitat. Un retrat de l’ara que ja queda gravat per sempre. Aquests objectes els van escollir les persones que hi participaven i van deixar per escrit els motius. “Constitueixen una memòria col·lectiva”, explicava el fulletó que acompanyava l’experiència. No només això, sinó que la cerimònia d’enterrament l’acompanyaven una vintena de joves de la Coral Juvenil Xalest d’Igualada.
Una celebració de la diversitat: des d’un treballador vinculat a la pell (producte típic de la ciutat “comarca”) fins a migrants que han pogut integrar-se al dia a dia igualadí. I tots recollits en un repositori per poder escoltar, a través de les seves veus, què els uneix a la ciutat i perquè han decidit enterrar aquell objecte. Una meravella, de veritat. I sí, una mica d’enveja perquè no es faci a la meva ciutat, també.
Això és el que vaig entendre que és la Mostra: permeabilitzar-se a la ciutadania i canviar-la. Tenia raó la veu en off abans de cadascuna de les funcions, “… les arts escèniques ens transformen i ens fan més feliços”.
La imatge de portada forma part del Museu del temps que es va fer el 2023 a Vilafranca, un poble de la província de Castelló.
