Anna Karènina
Sala Gran TNC, 24 de novembre de 2024
Asseguda ja a la butaca del TNC, t’aventures a preguntar a les teves amigues quant dura l’obra i les dues a la vegada et responen: tres hores i deu. Amb una mirada queda tot dit.
Anna Maria Ricart Codina adapta sobre l’escenari el clàssic de Lev Tolstoi, Anna Karènina, a partir de la traducció d’Andreu Nin. En aquesta adaptació també percebem la petjada de Carme Portaceli com a directora, aportant una nova mirada sobre la protagonista.
Ens situem en un període no determinat, ja que el vestuari sembla inclinar-se cap a l’època en què s’ambienta l’obra, segle XIX, però certs detalls, com els mòbils que apareixen puntualment, o l’ús de mobles moderns com a escenografia, indiquen tot el contrari i, a la vegada, desconcerten.
Cal destacar, però, l’originalitat en utilitzar l’estructura d’una via de tren com a decorat. Una via que encercla l’escenari igual que ho fa en la història de principi a fi. Una via que permet als personatges escapar, però també tornar.
Eduard Farelo encisa tot el públic amb el personatge de Stiva, el germà de l’Anna. La seva elegància i el seu encant reté la seva dona enganyada (Bea Segura). Aquesta manté una bona relació amb la protagonista, Ariadna Gil, i s’ajuden mútuament per superar totes les vicissituds personals i matrimonials.
Borja Espinosa, fent de Vronski, no sembla trobar el seu personatge com a amant d’Anna. La química que una parella necessita per lluitar i superar crisis constantment per poder-se estimar lliurement era mínima entre Borja Espinosa i Ariadna Gil.
D’entre el públic, a més, es nota la confusió pel fet que la narradora s’expressi en anglès. Una figura que va entrant i sortint de la ficció. A vegades dirigint-se al públic, d’altres com a consciència dels personatges. Aquest nou element és inclòs degut a la gira internacional que proporcionarà l’espectacle en català per diversos territoris com Brussel·les, Zagreb, París, Porto i Amsterdam.
Està clar que aquesta nova visió genera opinions diverses. Dues persones del meu costat van marxar a la mitja part, i no van ser les meves amigues.
Àfrica Bonet-Ragel
@afriicaa_br