La maternitat d’Elna
Teatre Eòlia, 29 de novembre de 2018

Els primers dos mesos de 1939, temorosos de la imminent victòria franquista, 470.000 persones creuaven la frontera francesa. 470.000 persones, dones i homes, nens i nenes. És difícil copsar-ne el significat, més enllà de la xifra. Molts d’ells acabaven confinats al camp de concentració d’Argelers. Entre aquests, la protagonista d’aquesta obra.

La maternitat d’Elna —dirigida per Josep Galindo i interpretada per Rosa Galindo— explica la història d’una dona embarassada retinguda al camp d’Argelers que troba un oasi d’esperança en aquesta maternitat, impulsada de forma altruista i resilient per Elisabeth Eidenbenz. L’obra és un recorregut geogràfic —de Badalona a Elna—, i també històric, a partir del qual Rosa Galindo vol retre homenatge a la creadora de la maternitat, a totes les dones que la van impulsar, i a les víctimes de la guerra civil i l’exili.

El gran punt a favor de La maternitat d’Elna és la potència de la història, el fet que sigui un fet real poc conegut, i que a l’actualitat la qüestió dels refugiats i el dret d’asil és a l’ordre del dia. Veure-hi que ahir érem els refugiats d’avui. En alguns punts, però, el ritme baixa. Hi contribueix que algunes cançons que interpreta la protagonista no aporten gaire a la trama i semblen, a nivell dramàtic, fora de lloc. També hi afecta el discurs de la protagonista, a vegades poc fluït i artificialment entretallat.

En qualsevol cas La maternitat d’Elna és un homenatge just i necessari que acompleix un objectiu ètic, dramàtic i, també, pedagògic.

David Jou
@DavidDovlatov