• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Una habitació buida
  • /
  • Una habitació plena (de música)
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Una habitació buida

per Anna Molinet
Uhb Horizontal
Anna Molinet
PER: Anna Molinet
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Una habitació plena (de música)

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: Una habitació buida

Una habitació buidaEl Maldà, 20 de novembre de 2019

(c) El Maldà

Si la tecnologia avancés prou per permetre que et trobéssis en una habitació amb qualsevol persona, qui seria? Durant tota l’obra, de format musical, aquesta pregunta flota a l’aire. No és una decisió fàcil, i al ser una experiència molt cara, ho has de tenir realment clar.

L’argument té com a protagonistes tres persones, cada una a la seva habitació buida amb la persona que han escollit. Les experiències allà dins són totalment diferents, algunes més agradables que altres, i fan reflexionar als personatges (i també al públic) sobre un mateix.

L’escenografia és pràcticament inexistent però funcional, tres cubs que representen les tres habitacions, amb iluminació que ve de sota el cub i que li dóna un toc futurista. La vestimenta i el maquillatge són molt encertats, mantenint també el minimalisme, però amb elements futuristes a l’estil Kalia Vanish (sense arribar a l’excés).

Però el més impressionant és la música de Clara Peya, interpretada a través d’un piano i les veus dels 8 intèrprets. És un plaer i un privilegi poder sentir de tan a prop veus en harmonia, amb tanta potència. En una sala tan petita com el Maldà, les veus omplen l’espai i el fan vibrar, i posen els pèls de punta a tot el públic.

Si haguéssim de mencionar alguna cosa que coixeja una mica seria el text, que no està a l’alçada de la resta d’elements de l’obra. Les situacions que es viuen i els conflictes entre els personatges podrien ser més trencadors i diversos.

En resum, es tracta d’una obra d’una bellesa visual i acústica molt remarcable, malgrat el text no hagi explotat la idea al 100%.

Anna Molinet@Annafase_

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Una habitació buida

TÍTOL CRÍTiCA: Quan la música imagina el temps

PER: Nil Martín
Img 2416 2
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El temps s’escola entre els dits

PER: Cèlia Ventura
Cèlia Ventura
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat