La visita de la vella dama
Teatre de Salt, 11 d’octubre de 2017

La visita de la vella dama presenta un espai amb una escenografia molt eficaç, que crea diferents localitzacions i, en algun moment, pren literalment vida com a personatge de la història. Ens acompanya la música en directe d’una guitarra que matisa els diferents colors de la història, i d’un contrabaix, instrument perfecte, per remoure la vibració més baixa, que ens posa a to amb l’obscuritat del relat. Els protagonistes són interpretats per actors “ninotitzats” i ninots que es van humanitzant, a mesura que la bèstia humana mostra un dels seu rostres més perversos.

Els titelles són enginyosos, estèticament interessants i ens regalen moments preciosos. Tot i així, en molts moments, es veu més l’actor que el titella, i el codi d’actuació amb titella i sense titella del mateix personatge resulta confús. En la primera part de l’obra, hi ha moments de canvis d’escenografia o escenes, que trenquen i redueixen el ritme de la narració. A partir de la meitat, però, la història atrapa: la trama es comença a entortolligar, la decadència i la perversitat dels personatges (que toquen cada cop més profund) regiren literalment l’estómac. Crec que no pot deixar ningú indiferent l’actualitat d’aquest text complex i ric de significats i matisos. Al llarg de la narració, la idea de justícia és manipulada per restar fidel als valors dels personatges, i justificar tot allò que va a favor dels seus interessos menys nobles.

Tot i això, em vaig passar quasi tota l’obra amb un peu a dintre i un a fora, i crec que la raó principal, va ser que no vaig connectar amb la interpretació dels actors. Potser no vaig entendre el to grotesc i l’estil que va triar la companyia. En la major part de l’espectacle veia actors recitant, amb un to i una tècnica adequada, però no sentia personatges que s’emocionaven i que vivien experiències.

Aquest ha estat l’obstacle més gran per mi per poder gaudir a ple de l’obra. La companyia ha fet una molt bona feina, i amb aquesta estrena, han demostrat tenir una base excel·lent per poder fer créixer l’espectacle i arribar a emocionar encara més.

Elisa Ballardín