• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • La importància de ser Frank. La Brutal
  • /
  • Un inesperat musical
CRÍTIQUES #NOVAVEU

La importància de ser Frank. La Brutal

per Joana Cortils
Frank 3
Joana Cortils
PER: Joana Cortils
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Un inesperat musical

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: La importància de ser Frank. La Brutal

La importància de ser Frank
Sala petita TNC, 2 de maig de 2018

La sala petita del TNC es converteix en la sala d’estar d’una família amb possibles. Una bateria i un piano en escena ens donen pistes del que pot arribar a passar i, efectivament, tot arrenca a ritme de bateria.

David Selvas dirigeix aquesta magnífica peça d’Oscar Wilde, que data de 1895, fent-ne una versió juntament amb Cristina Genebat molt dinàmica i amena, que trenca sovint amb el que seria la reacció esperada davant d’una determinada situació.

Al fons de l’escenari s’hi veu el jardí, separat del saló per una gran vidiriera que donarà molt de joc al llarg de l’obra perquè hi aniran desfilant els personatges, en alguns moments en clau còmica. Som a casa l’Algernon (David Verdaguer) un solter desenfadat que té una tieta autoritària (Laura Conejero) que no consenteix l’amor de la seva filla (Paula Malia) amb en John (Miki Esparbé) a qui ella estima bojament com a Frank. Ell desconeix els seus orígens, la seva única famíla és una neboda de disset anys (Paula Jornet) que també s’enamorarà de Frank, bé, de qui ella creu que és Frank. L’embolic ja està servit, però tot apunta que hi haurà un final feliç. Tampoc hi falta el reconeixement a l’amor madur amb la història de l’institutriu (Mia Esteve) i el reverend (Norbert Martínez).

Les cançons van entrant a poc a poc, com qui no vol la cosa, per acabar fins i tot coreografiades sovint de manera molt divertida. S’aprofita també el ball per fer el canvi d’escenografia orgànicament. La complicitat entre els actors es nota a l’hora de treballar i pot arribar a ser crucial en una prèvia en la qual van abundar els imprevistos (test bolcat, pantalons trencats, micròfon penjant…), precisament per això estan les prèvies, per acabar d’ajustar-ho tot. El fet de tenir totes les entrades exhaurides al TNC i estar ja programats al Poliorama és una brillant arrencada.

Aquesta comèdia de malentesos és una crítica a l’alta societat del moment que es pot extrapolar a l’actual febre per cuidar les aparences en detriment del contingut de fons. Un muntatge ben travat per passar una vesprada divertida.

Joana Cortils

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / La importància de ser Frank. La Brutal

TÍTOL CRÍTiCA: Cantant i ballant

PER: Sílvia Mercè i Sonet
imagen placeholder
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Hipocresia i aparences en aquesta comèdia fresca, musical, divertida, embolicada i, franKament excel·lent

PER: Martí Rossell Pelfort
Marti Rossell At21.20.43 1184x1186
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat