• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Ubu Rex
  • /
  • Ubu Rex: la merdra de la societat tal i com és
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Ubu Rex

per Elena Alcalde
Teatre Tantarantana Espectacle Ubu Rex 3
Elena Alcalde
PER: Elena Alcalde
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Ubu Rex: la merdra de la societat tal i com és

Publicat el: 25 de novembre de 2022

CRÍTiCA: Ubu Rex

Ubu Rex
Teatre Tantarantana

Ubu Rex és la versió d’Application Rejected de l’obra Ubu Roi d’Alfred Jarry. La companyia, que presenta la seva primera proposta, revisita el text i munta una performance de la que Jarry n’estaria molt orgullós. Ubu Roi va ser la primera obra de Jarry i es va estrenar i cancel·lar aquella mateixa nit. Per sort, la proposta d’Application Rejected és igualment esbojarrada, estripada i políticament incorrecte, però encara es pot veure durant aquest cap de semana a la Sala Àtic del Tantarantana.

Ubu Rex ens parla del poder i la corrupció que ens envolta i que contamina cada part de la nostra existència. Ma i Pa Ubu són una parella decadent i consumida per les ànsies de poder, que després d’un exitós cop d’estat, en volen més, fet que serà la seva perdició. Charlie Mills, Pa Ubu, i Jana Serra, Ma Ubu, ens expliquen aquesta història universal de rabiosa actualitat, convertint-se també en altres personatges que viuen al món dels Ubu i que els acompanyen en aquesta sàtira política.

Un dels aspectes més interessants de la proposta és sens dubte l’aposta lingüística. L’obra és 50% en anglès, 50% en català, amb pinzellades de castellà i francès. Això fa que la meitat de l’obra sigui poc o gens comprensible per la majoria del públic (sorry not sorry), contribuint al clima de caos, confusió i destrucció que generen els Ubu (i potser més d’un partit d’extrema dreta). De nou, trobem paral·lelismes entre Jarry i Application Rejected, ja que l’autor també jugava amb la gramàtica i l’estructura del llenguatge per crear el seu món, tal com veiem a Ubu Rex.

La posada en escena és també un gran encert perquè des del minut u l’espectador entra en un espai visualment brut, decadent, i caòtic, que es va adaptant a les necessitats dels personatges. Tota l’escenografia i titelles – que representen la resta de personatges de l’obra – els han fet els mateixos membres de la companyia incorporant objectes propis i aliens, així com la direcció, dramatúrgia, disseny de llums i so.

És realment irònic que una companyia que es diu Application Rejected hagi rebut llum verda a la seva primera proposta, però no és d’estranyar. Ubu Rex és una aposta arriscada i apassionada, que, tal com expliquen els seus creadors, sorgeix de la necessitat; de la necessitat de mostrar el seu malestar cap a la societat actual i els seus valors, de la necessitat de crear sense diners i de muntar una producció des de zero sense suport, de la necessitat de comunicar encara que tot sigui incomprensible. Mills i Serra ho donen absolutament tot a escena i no tenen por de mostrar la misèria humana sense censurar-la ni embellir-la de cap manera, mostren la merdra de la societat tal com és. Tot això mentre el públic riu entre desconcertat i encantat davant la fucking bogeria que està passant a escena.

Application Rejected està formada per Charlie Mills, Jana Serra, Anna Castells i Marcel Molina. Fins al 27 de novembre a la Sala Àtic del Teatre Tantarantana.

 Elena Alcalde
@felizmentelena

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Ubu Rex

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat