El principi d’Arquimedes
Espai Texas, 28 de març de 2025
Com un gest tan inofensiu com és fer un petó pot generar tant de revolt? Aquesta és una de les qüestions que es planteja el protagonista d’El principi d’Arquimedes, en Jordi, també entrenador del grup de natació els “Cavallets de mar”.
Un text inesperat de Josep Maria Miró sota la direcció de Leonardo V. Granados situa a l’elenc en els vestidors d’una piscina municipal on tota l’acció passa allà. La intimitat de cada personatge es mostra mentre s’enfronten a un problema que no deixa de ressonar entre les parets del centre esportiu.
Els nens i nenes del grup els “Cavallets de mar” viuen una setmana molt emocionant, que probablement recordaran tota la vida, és l’hora de deixar la bombolla a un costat i començar a nedar sense aquesta. L’entrenador ha deixat una setmana de marge, però quan arriba divendres només queda un nen amb bombolla. Tremola, té por i no es vol tirar a l’aigua sense el seu salva vides. En Jordi l’abraça i, li fa un petó per tranquil·litzar-lo. Bum!
Marc Tarrida, Sandra Monclús, Eric Balbàs i Jordi Coll, sota una tensió inexplicable, saben transmetre al detall la incomoditat que es viu entre totes elles. Aconsegueixen que et posis al lloc de tots els personatges, que entenguis cada punt de vista i que arribis a emfatitzar amb absolutament tot el que viuen i senten en cada moment. Un elenc impecable.
L’escenografia és creada de manera precisa perquè et transporti just al lloc que es vol. Quatre taquilles a cada cantonada, un banc al mig i material de natació que ajuda a la interpretació. Una decoració senzilla, però clara per saber des del primer minut on et situaràs la següent hora i vint.
Un espectacle no recomanat per aquelles persones que tinguin greus problemes de cor. El so és impactant, colpidor i necessari per a la brutalitat artística que es troba i s’explica sobre l’escenari. Un factor que no podia quedar enrere, un afegit imprescindible per incrementar la potència de la funció.
El principi d’Arquimedes és, sens dubte, l’obra de teatre que et deixa descol·locat, pensant i debatent tot el que acabes de veure. No ets capaç de posicionar-te amb cap dels personatges i, entens cada una de les actituds que presenten al llarg de l’actuació.
Aina Zarapico
@entreciutats
