The Trumps
Teatre del Raval, 5 de març de 2018

Acaba d’esclatar als escenaris una proposta tot just sortida del forn. És un musical construït a partir de la visió d’un criat qualsevol de la Casa Blanca, que conviu amb el matrimoni Trump en un escenari on tot queda exagerat, tot és possible i qualsevol opció és vàlida. En aquesta realitat limitada per les quatre parets, està totalment permès riure’s de tot i imaginar com seria la rutina d’aquests individus singulars. El president de Corea del Nord pot venir a dinar, armes de destrucció massiva poden estar a l’abast de la mà i comediants de referència en el panorama català poden ser els grans líders europeus.
Així és The Trumps, descuidat en les maneres i espontani en els materials emprats, tant escenografia com efectes audiovisuals. Viu del caos i de la inversemblança, que ja de per sí engloba el context polític internacional des de les recents incorporacions. Però això és un recurs més que ajuda a construir la identitat d’una bestiesa que arribarà a molts curiosos. El resultat queda ben edificat, troba tots els elements necessaris d’una història i en concret d’una comèdia: una mica de referències al públic, respostes absurdes a reaccions absurdes, cançons col·locades gratuïtament, embolics de vodevil, i, fins i tot, imitació i caracterització.
És evident que The Trumps acaba passant-se de salvatge, de descarat, d’increïble si es mira al peu de la lletra. Però el públic sembla aplaudir i perdonar, cal valorar si potser, fins a cert punt, injustament, les pixades fora de test que es dediquen Donald Trump i Kim Jong-Un entre ells, a la jove Melania i a qualsevol minoria discriminable del món. The Trumps ho deixa anar i es queda molt a gust. Per tant, no és apte per oïdes extremadament sensibles però sí per aquelles despertes, amb perspectiva i crítiques. Algú s’ha atrevit a posar noms i cognoms i cridar-los als quatre vents. Si portarà cua o no, això ho decidiran els espectadors dia a dia.
Judit Martínez Gili
@CritCultural