Let Me Down Slowly

Teatre del Raval, 15 d’abril de 2021 

La peça Let Me Down Slowly, de la jove Companyia Afflictus és la peça introductòria que jo, persona jove i queer, hauria volgut poder veure en el seu moment – és a dir, el remolí d’emocions, experiències i aprenentatges que és l’adolescència.

 Així de fàcil.

 El públic a qui s’adrecen son tots aquells joves (i adults) que necessitin més referents en el camp dels afectes, ja siguin romàntics o sexuals – que, en resum som tots. Estem en un moment cultural en què s’entreveu la imperiosa necessitat d’eixamplar la intimitat, de pensar-la com un espai on puguem arriscar-nos a construir més enllà, a estimar i desitjar més enllà – i l’Èric Pons i l’Anna Torrella, els seus protagonistes, ens en proposen algunes vies.

Aquesta peça ha sigut creada des de les inquietuds més íntimes de les seves protagonistes. La peça comença mostrant les experiències sexoafectives de les seves protagonistes de manera natural i sense estridències: les relacions sàfiques de l’Anna a través de missatges de WhatsApp i notes de veu, les experiències amb altres homes de l’Èric com si tot plegat passés en una nit a la discoteca. Tot plegat es fa des de la proximitat, el tacte i la naturalitat de qui viu amb això – i en temps de tantes impostures i ‘…–washing’ això s’agraeix infinitament.

 Una altra gran virtut d’aquesta peça és la química que hi ha entre els actors i la seva grandíssima química amb el públic. A base d’honestedat, naturalitat i alguna dinàmica d’aquestes de trencar el gel, generen una sensació de petit comitè molt acollidora i que permet al propi públic reflexionar sobre les seves pròpies relacions, prioritats i limitacions.

 La naturalitat de les creadores a vegades s’excedeix i genera la sensació que hi ha alguns aspectes tècnics i dramatúrgics que caldria polir, però en resum és una obra optimista, honesta i certament radical que dona ganes de veure cap a on seguiran explorant les Afflictus.

 Marta Duran
@mduranar

Foto: Desirée Gómez