AÜC
Fira Tàrrega 2017

En incomptables ocasions l’elecció del tema pot fer que una obra resulti interessant des del minut zero, i Les impuxibles, per a mi, han encertat en les seves dues últimes creacions. A Limbo (estrenada el 2015 però encara de gira) parlen d’identitat sexual i transgènere. A AÜC, amb la col·laboració en direcció de la Carla Rovira, es fiquen de ple, sense pèls a la llengua, en el terreny de la violència sexual. Un text que apunyala, incisiu, que escup veritats sense filtre, explícit, que fa pensar i convida a actuar.

A nivell estètic ambdós espectacles (Limbo i AÜC) tenen similituds pròpies d’un segell impuxible, començant per la forta presència d’un piano a escena. La Clara Peya enlluerna amb el seu absolut control de l’instrument. Una exquisida tècnica que combina a la perfecció amb la seva passió a l’hora de fer-ho sonar. El seu cos es torna una nota més, una part important de l’espectacle i mirall de l’emotivitat de la música.

L’Ariadna Peya no es queda enrere en la part que li pertoca. La força de les seves coreografies és enorme, amb moltíssima càrrega emocional i una tècnica implícita que no exerceix de protagonista.

Les demés intèrprets destaquen per la qualitat i, sobretot, versatilitat. Text i dansa es donen de la mà en una proposta realment dinàmica, amb contingut i gran força visual i auditiva. Sense cap mena de dubte és de visionat obligat. Teatre necessari.

Raúl Coluche
@RaulColuche