La dona fantasma

Teatre Romea, 21 de novembre de 2023

I un cop més, les T de Teatre ho han tornat a fer. En aquesta ocasió, acompanyades per l’autor i director Mariano Tenconi Blanco, ens porten La dona fantasma, una comèdia sobre quatre mestres dels anys setanta. Potser no sembla massa interessant, si només dono aquesta informació, però creieu-me, aquestes no són mestres amb vides corrents.

La història s’inicia com si estiguéssim a punt de començar un llibre, amb un pròleg, que fa l’actriu Elisabet Casanovas en veu en off. Tot seguit, veiem que l’obra es divideix en quatre monòlegs, un per a cada actriu.

El primer monòleg és de la Dèlia (Marta Pérez), la mestra deixada pel seu marit per una noia argentina (curiosament el director és argentí, suposo que d’aquí l’acudit de la nacionalitat i la posterior imitació de l’amant); el segon text és de la vida de la Lena, que interpreta l’actriu Mamen Duch, una dona que ha de cuidar de la seva mare malalta i acaba enrotllant-se amb el metge que l’atenia. Li pertany el tercer monòleg a l’Iris (Àgata Roca), una mestra amb una apassionant història d’amor amb la nova professora de gimnàstica, però que al final no pot continuar. Finalment, al quart monòleg, tenim a la Nàdia, interpretada per la Carme Pla, una exmestra de literatura que a efectes d’un imprevist de salut mental ara s’ha de dedicar a ensenyar teatre a les noies de l’escola. 

Elles en solitari amb els seus monòlegs ens fan recordar el primer espectacle de la companyia: Petits contes misògins. En penso que són com el vi, cada any millor, continuem veient-les amb més energia i presència escènica. D’altra banda, porten nous components a escena, com és el cas d’elements narratius com cartes, diaris i poesia. S’ha de parlar igualment de la incorporació de la música en aquest espectacle, ja que les T de Teatre no estan acostumades a treballar amb ella, però sí Tenconi. Espero que continuïn afegint-la, perquè les afavoreix. Per descomptat, gràcies a la música d’Ian Shifres, interpretada a l’escenari pels músics Joan Palet i Rafel Plana.

Quan ja creiem que l’obra està a punt d’acabar (perquè ja finalitzen els quatre monòlegs), ens fiquen dintre d’un altre món on veiem un metateatre de dones assajant Macbeth, que treu riallades, però ens podrien haver deixat sense això i no passava res.

Aquesta comèdia tracta diversos temes: l’amor, el sexe, les relacions amb els marits i fills, i sobretot parla del teatre i els seus fantasmes. Com diuen a l’obra: Què és ser un fantasma? Només el teatre ho pot respondre.

Melanie Ortega

@melanieortega28